L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Explotació de menors: la pitjor cara de la nostra societat'

Avui, Oriol Junqueras i Xavier Trias declararan davant la comissió del congrés sobre l’operació Catalunya. Bona sort. Ja saben que l’operació Catalunya és una suma d’activitats fora de la llei organitzades o emparades, tolerades i ignorades pel govern de Mariano Rajoy que inclouen la construcció de proves falses, l’espionatge i l’ús de diners públics, i tot sense que la justícia espanyola hagi mogut un dit per investigar-ho, perquè abans que justícia és espanyola.

Mirar cap a l’altra banda és una forma de control. N’hi ha una altra, que és fer que la gent es cansi de reclamar. Ho expliquem avui:

Els professors de Sant Andreu de la Barca estan demanant un pla perquè, encara que el jutge va arxivar la causa per presumpta vexació a fills de guàrdies civils, si vas a Google et trobes els seus noms a primera fila. Els professors volen que el departament d’Educació els faci costat. És obligat: són treballadors públics que van ser acusats de delictes que no van cometre i que mereixen viure defensats de qualsevol taca.

On la taca s’ha fet molt gran és a la DGAIA, amb l’explosió final, el cas de la nena de 12 anys que residia en un centre de la DGAIA en “guarda administrativa” (la custòdia la mantenien els progenitors) i que entre el 2020 i el 2021 va ser violada i explotada sexualment per una xarxa de pederàstia.

Si no l'han vist, els recomano que recuperin el treball que hem publicat aquest cap de setmana firmat per Marta Rodríguez, amb testimonis com aquest: "Les relacions sexuals amb homes adults a canvi de regals o de diners són el pa nostre de cada dia" o “Són situacions que passen moltíssim, perquè moltes són nenes que han patit abusos i no són conscients del que fan”. O sigui, estem davant de menors mancats d’afecte i de referents adults que tenen una baixa autoestima i són fàcils de “captar amb enganys i manipulacions”. Les famílies en les quals van néixer els menors atesos en diversos graus per la DGAIA són tan precàries, a vegades tan trencades, que, segons un informe del Síndic de Greuges del 2023, només el 19% de les criatures tutelades acaben tornant amb la seva família.

En tot cas, estem davant d’una trama o trames d’explotació de menors davant la incapacitat, la impotència i la inoperància de la DGAIA, sense que això vulgui dir que en aquesta direcció no hi hagi grans professionals que s’estimin la feina i la facin bé. Però el cas és que hem arribat fins aquí, entre altres raons, perquè tenim milers de menors en risc: a Catalunya hi ha 4.410 menors que viuen a casa dels pares però que ja estan controlats per la DGAIA, perquè han passat algun problema greu. Al volum de feina s’hi suma la precarietat dels educadors socials, amb sous baixos que els porten a tenir segones feines. 

Si hi afegim que la Sindicatura de Comptes i l'Oficina Antifrau investiguen diverses irregularitats econòmiques i de gestió, el Govern ha d’intervenir immediatament i a Salvador Illa se li obre la possibilitat de modelar amb els seus criteris i la seva gent la direcció general d’Atenció a la Infància i Adolescència.

Estem davant d’una concentració de problemes estructurals com la pobresa econòmica, poca base cultural, atròfia funcionarial i barreja de delinqüència i execrables pulsions sexuals d’adults que abusen de menors. És una de les fotografies de la societat catalana (i occidental) més desagradables de mirar, però no hi ha més remei que fer-ho per atacar-la.  

Bon dia.