Crisi al Govern

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El factor Trias a la consulta de Junts'

Trias ja ha dit que si Junts se’n va del Govern no es presenta, que marxar-ne seria un error. Turull, que té l’obligació de pensar en el partit, no pot malbaratar així com així l’oportunitat de guanyar a Barcelona que mesos enrere no veia ni en somnis.

3 min

Ja ha començat la votació a Junts perquè la militància decideixi si el partit es queda o se’n va del Govern . La consulta comença avui i acabarà demà. I qui guanyarà? Ningú no ho sap, entre altres coses perquè entre els 6.000 militants n’hi ha que no participen gairebé mai en la vida del partit, més enllà d’estar al dia de la quota, i no és que no se sàpiga què poden votar, sinó que ni tan sols se sap si votaran.

Els partidaris de plegar, de la presidenta del partit Borràs en avall, guanyen a Twitter, estan molt actius a les xarxes i sembla que van al davant. 

Però la militància no és Twitter. En realitat, hi ha agrupacions locals, alcaldes i regidors que volen continuar , com ara l’agrupació de Barcelona i del Maresme, i això de l’agrupació de Barcelona és important, ara en parlarem.

Abans, ja els dèiem ahir que el focus estava posat sobre el secretari general del partit, Jordi Turull, i les pressions que estava rebent perquè fes públic el sentit del seu vot. Ell va dir que no s’hi posaria de perfil. Que es mullaria. Ahir els dèiem que esperaria a fer pública la seva posició després de la sessió de control al Govern. I ahir, a mitja tarda, penja aquests tres tuits, on diu: Aquests dies no he parat de parlar amb afiliats i afiliades. Volia esperar la sessió de control d’avui al #Parlament per fer pública la meva posició definitiva, però atesa l’apel·lació de la sindicatura electoral, com a secretari general no ho faré”.

I és que els òrgans interns del partit van demanar als càrrecs que no es pronunciessin. Massa tard, perquè ja s’ha pronunciat gairebé tothom. Per tant, l’argument de Turull està agafat pels pèls, però és d’una gran importància:

Ha marcat el seu espai davant Borràs i, en certa, forma, davant Puigdemont. Per què ho fa? Doncs pensant en el partit l’endemà. Si surt que es queden i ell ha dit de marxar, com continua? Si es queden, Junts, entre altres decisions, haurà de posar un vicepresident al Govern. Qui el posa? I qui seria?

Turull, que és prou independentista per haver-se passat 3 anys i mig a la presó, és també un home que ve de Convergència, és a dir, de partit de govern i amb la cultura que, en política, tot l’espai que no ocupis tu l’ocuparà un altre i serà difícil de recuperar. 

Per això Esquerra, el partit , davant el debat de Junts, guarda silenci, per allò que atribueixen a Napoleó: quan el teu enemic s’equivoca no l’has d’interrompre. I per una altra raó: a Esquerra estan amb l’alè contingut per si Xavier Trias es presenta alcaldable per Barcelona. És el pitjor dels escenaris, vistes les enquestes, per a una Esquerra que acaronava el somni de presidir a banda i banda de la plaça de Sant Jaume. Trias ja ha dit que si Junts se’n va del Govern no es presenta, que marxar-ne seria un error. Turull, que té l’obligació de pensar en el partit, no pot malbaratar així com així l’oportunitat de guanyar a Barcelona que mesos enrere no veia ni en somnis.

Vist així, i allò que dèiem de l’espai que no ocupes tu se’l menja un altre, a Esquerra li interessa que Junts se’n vagi del Govern. 

I no cal dir que el PSOE i els Comuns, i l’opinió publicada espanyola, celebraria que Junts se n’anés del Govern com la prova definitiva que el Procés s’ha acabat gràcies a la intel·ligent distensió dels indults concedits per Pedro Sánchez. 

Però ara, la paraula la té la militància de Junts. N’estarem pendents.

Bon dia.

stats