L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Forn: 'Ara Puigdemont i Junqueras han de fer un sobreesforç'"

¿De qui depèn l'Advocacia de l’Estat? Del govern. ¿És viable que l’Advocacia no doni suport al Tribunal de Comptes en la seva intenció d’arruïnar, la setmana que ve, les 41 persones indefenses a qui reclamen cinc milions i mig d’euros per haver fet qualsevol cosa a l’estranger, fins i tot una declaració sobre el Procés?

3 min

Avui hem entrevistat el qui va ser conseller Joaquim Forn . Quan no feia ni 48 hores que havia sortit de Lledoners, ha comentat que encara pensa què deuen estar fent a aquella hora a la presó. I ha assegurat que els indults condicionats a no cometre un delicte greu no el privaran de dir o fer el que cregui oportú: “No, això no tindria cap sentit. Em manifestaré, faré tot el que faci qualsevol ciutadà normal... És que, si no, estaríem caient en la seva trampa. Ells han volgut atemorir amb aquesta sentència, han volgut trepitjar els drets fonamentals, han volgut comparar les manifestacions absolutament pacífiques del 20 de setembre amb actes de sedició. És que seria molt contraproduent, ho acabaríem pagant tots."

També ha dit que espera ajudar al retrobament de dos líders polítics que aviat tornaran a coincidir després de tres anys i mig de separació: Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Forn: “Els he conegut a tots dos, i a l'Oriol he tingut ocasió de coneixe'l. Quan vius tres mesos amb algú en una cel·la tens ocasió de coneixe'l. Crec que a l'Oriol li agradaria, crec que farà tots els esforços per reconduir la situació. I crec que és imprescindible. Crec que aquest trencament entre independentistes no té cap sentit. L'Oriol i el president han de fer un sobreesforç per apartar aquelles coses que han viscut, tothom té la motxilla molt carregada. Si no superem això no serà possible actuar amb la força que ens va permetre fer l'1-O. Tinc plena confiança en tots dos, seria molt desitjable i espero que veiem ben aviat el retrobament.”

Com expliquem avui, els indults obren un nou escenari en la relació entre Esquerra i el PSOE , i entre els governs català i espanyol. Dimarts que ve, dia de Sant Pere, es trobaran a la Moncloa els presidents Sánchez i Aragonès. Ara la Moncloa se sent forta davant el Govern: "Jo he fet un pas, he concedit els indults, s’ha acabat dir-me que tu no pots parlar de res perquè tens els líders a la presó". I per això mateix la ministra portaveu, María Jesús Montero, demanava a l’independentisme: “El que el Govern pugui portar al debat, a la taula, els hi haurem de preguntar a ells. Jo el que diria és que la taula de diàleg ha de superar aquella fase i avançar en termes de qüestions que puguin ser viables”.

Esclar, per al govern espanyol amnistia i autodeterminació no són solucions viables. Caldria preguntar-li què és viable i què no, perquè aquest problema també el té la part espanyola: si ni tan sols un Estatut ha sigut viable, què és viable? Per exemple, ¿de qui depèn l'Advocacia de l’Estat? Del govern. ¿És viable que l’Advocacia no doni suport al Tribunal de Comptes en la seva intenció d’arruïnar, la setmana que ve, les 41 persones indefenses a qui reclamen cinc milions i mig d’euros per haver fet qualsevol cosa a l’estranger, fins i tot una declaració sobre el Procés?

I, per cert, parlant de “posicions extremes”, Europa està dient a Espanya que les posicions extremes que cal abandonar són les del tribunal que condemna per sedició i emet euroordres contra polítics electes. Més coses que pot fer el govern espanyol: el ministre de Justícia, Campo, va revifar la possibilitat de recuperar que els referèndums il·legals siguin delictes , tot i que això havia desaparegut de l'agenda del govern espanyol. Hi hem de tornar?

Un record per als exiliats i represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats