L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Més clar, l'aigua: la ministra Robles justifica l'espionatge'

"Quina barra que es faci aquesta pregunta. ¿Que què hauria hagut de fer l'Estat, es pregunta? Doncs fer política. Política, com fan a les democràcies. Van tenir sobrades ocasions d'evitar l'escalada: el 2012, amb la primera gran manifestació; el 2013, amb la Via Catalana; el 2014, amb la ve baixa i la consulta del 9-N; el 2015, amb la majoria absoluta, i el 2017, amb l'1-O. Si no fas política, acabes fent espionatge"

4 min

Estàvem esperant aquest matí el que digués el president del govern espanyol en públic al Congrés de l'escàndol de l'espionatge. Després ho sentirem. Però la notícia no ha estat el que ha dit Sánchez, sinó el que ha dit Margarita Robles, la ministra de Defensa, que després de la pregunta de la CUP ha acabat explotant. Margarita Robles ha vingut a justificar l'espionatge: "Vostè continua amb el mantra de 60 i no sé quantes persones espiades i investigades. És molt fàcil dir això sense cap material probatori, però, miri, ja que vostè hi insisteix, jo li pregunto: què ha de fer un bon estat?, què ha de fer un govern quan algú vulnera la Constitució?, quan algú li declara la independència, quan algú li talla les vies públiques i protagonitza desordres públics?, quan algú té relacions amb polítics d'un país que està envaint Ucraïna? Vostè d'això no n'ha dit res, no n'ha dit res, no n'està dient res. I quan se saquegen organismes com el SEPE i s'impedeix que els treballadors puguin cobrar? Quan també hi ha hagut saquejos a telèfons de ministres? No l'he sentit dir-ne res. No l'hi he llegit res. No es permeti el luxe d'atacar als magistrats del Tribunal Suprem. Home, sigui vostè una mica més humil, faci el favor".

Quina barra que es faci aquesta pregunta. ¿Que què hauria hagut de fer l'Estat, es pregunta? Doncs fer política. Política, com fan a les democràcies. Van tenir sobrades ocasions d'evitar l'escalada: el 2012, amb la primera gran manifestació; el 2013, amb la Via Catalana; el 2014, amb la ve baixa i la consulta del 9-N; el 2015, amb la majoria absoluta, i el 2017, amb l'1-O. Si no fas política, acabes fent espionatge. Què vol dir què hauria fet vostè? ¿Amenaçar, reprimir, detenir, engarjolar, jutjar, sentenciar, espiar? Aquest és el repertori, ministra, oi? Robles sap que té el suport de la dreta i de l'estat profund i està jugant dues partides simultànies: contra els que li demanen explicacions i contra els que dins el govern puguin tenir la temptació de sacrificar-la per mantenir l'estabilitat.

D'això va, també, la partida. Mirin la portada d'El Mundo: el ministre de Defensa alerta que hi ha una "cacera" de la ministra Robles , i que la ministra sospita que Unides Podem està aprofitant el Catalangate per treure-se-la de sobre. Robles és jutge i sempre ha exercit com una política d'estat, per això ara és a Defensa.

Tot això deixa en més petit l'intercanvi Rufián-Sánchez: Rufián: "Si ho van ordenar és terriblement greu, però si no ho van ordenar és terriblement més greu, perquè significa que vostès no han netejat les seves clavegueres. I quan no es netegen les clavegueres, s'omplen de rates, i les rates s'ho mengen tot". I Sánchez respon: "Aquest és un govern que amb fets està demostrant que vol superar les crisis del 2017 i el 2019 i que amb aquest assumpte treballarem amb transparència i objectivitat rendint comptes i amb legalitat. Rendirem comptes. Ahir mateix es va desbloquejar la comissió de despeses secretes, precisament, per poder compartir de manera plural amb tota la cambra aquesta informació. I ens cenyirem a la llei. Perquè tot el que s'ha fet des del CNI és cenyint-se estrictament i escrupolosament a la llei".

Cap novetat i, per descomptat, cap cessament. Sánchez ha adoptat el posat de polític responsable que sap que el seu interlocutor no està per bromes, i ha repetit tant com ha pogut "rendició de comptes", "transparència", "legalitat", etc. Però no crearà una comissió d'investigació i ho deixa en la comissió de secrets oficials de la qual ahir, de manera exprés i amb gran escàndol de la dreta, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va canviar les majories perquè hi poguessin entrar Esquerra i Bildu. Vegin La Razón, per exemple: li retreuen al PSOE que deixi entrar Esquerra i Bildu a la comissió de secrets.

Sánchez havia de passar pel filferro com pogués, avui. Ha esmorzat avui amb portades com aquesta: "L'espionatge amenaça la majoria política de Sánchez".

De tota manera, la prova dels costos que l'espionatge tindrà per a Sánchez la sabrem demà. Què farà demà Esquerra al Congrés en la votació d'un decret de 6.000 milions d'euros d'ajudes, els 20 cèntims de la benzina o els 1.200 milions per als transportistes? No li serà fàcil votar-hi en contra.

Ja vam dir que l'única palanca que tenia ERC era a Madrid, per fer ensopegar el govern espanyol al Congrés. Per això hi va anar el president Aragonès. Esclar, Sánchez diu: comparin com estàvem el 2017 [referèndum] o el 2019 [Urquinaona] i com estem ara, no fem malbé el diàleg. La pregunta és: quin diàleg? Si el Procés era el desafiament més gran de la democràcia espanyola, per què Sánchez s'ha mostrat tan displicent amb el diàleg durant tot aquest temps i s'ha limitat als indults?

I, esclar, la situació té una conseqüència, "una externalitat", que en diríem ara. Perquè ahir el govern de la Generalitat va anunciar que restringeix al mínim les relacions amb l'Estat i aparca la taula de diàleg. ¿De debò que el Govern té el poder d'aparcar la taula? ¿Que no l'havia aparcat la Moncloa? Sí, sabem que hi ha converses, sobretot entre el ministre Bolaños i la consellera Vilagrà i que volien fer una reunió amb resultats abans de l'estiu, però el ritme, baix, era una mostra de l'interès.

Esquerra podria estar davant d'un win-win: condicionat per l'espionatge, la Moncloa pot negociar alguna cosa més. I si no ho fa, davant el fracàs de l'aposta per la taula de diàleg en què Esquerra s'ha quedat sola, sense Junts i la CUP, el partit de Junqueras sempre pot dir que ells estaven pel diàleg, però que l'espionatge el va trencar, i presentar-se a les municipals com a força enfadada i distant del PSC.

Que tinguem un bon dia.

stats