L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Més exilis per defensar-se del despit de la justícia espanyola'

La cúpula del poder de l’Estat, a la qual li és exigible la màxima neutralitat, actua com si fos un òrgan polític, per despit i per ideologia política i amb un fons de catalanofòbia. D’això no se’n pot dir justícia

Quan encara estàvem publicant la notícia d’un altre exiliat d'Òmnium, Oleguer Serra, membre de la junta directiva de l’entitat, aquest matí hem sabut que n’hi havia un altre, el periodista de La Directa Jesús Rodríguez.

Tots dos han marxat a Suïssa davant el risc que el jutge García-Castellón els enviï a la presó per la causa de Tsunami Democràtic. Recordin: la investigació del cas Tsunami va estar anys desada en un calaix fins a finals de l’any passat, quan va quedar clar que de resultes dels pactes del PSOE amb els independentistes per poder governar el Congrés posava en marxa l’aprovació d’una llei d’amnistia per als independentistes catalans. Aquest dimarts, García-Castellón va donar 24 hores als investigats perquè informessin d’un domicili on estar localitzables, pas previ per citar-los a declarar. Si no hi anaven, el jutge podia dictar una ordre de detenció. Total, que 7 dels 12 investigats han marxat a l’estranger, quatre dels quals els últims mesos. 

La gent s’exilia, com en el cas de Wagensberg, perquè sap que els jutges faran tot el possible perquè no s’apliqui l’amnistia i perquè investigaran per terrorisme per impedir-la, precisament. Recordin: investiguen per terrorisme una plataforma de protesta l’eslògan de la qual és “Espanya, seu i parla”. O sigui que no hi ha cap terrorisme. Però en el cas de Jesús Rodríguez se l’investiga perquè tenia contactes amb els dirigents de la plataforma. Esclar, era periodista, els dirigents de Tsunami eren fonts informatives. Un periodista està emparat pel secret professional i no té cap obligació de revelar les seves fonts. A part que el periodista Rodríguez ha destapat els casos de policies infiltrats a l'esquerra independentista i d'altres moviments socials dels Països Catalans en l'època del Procés. O sigui que la persecució judicial és clara. 

Tot això és molt greu. No ve de nou, però és molt greu. La justícia espanyola continua ignorant els drets més elementals en democràcia, com en el cas del periodista. Però és que, a més, té magistrats al Suprem i a l’Audiència Nacional conjurats a impedir l'aplicació de l’amnistia, en un paper que no li correspon de corrector i vigilant del que vota la majoria del poder legislatiu. És el hòlding que componen jutges, el PP, Vox, mitjans afins i patrocinadors econòmics i mediàtics, per continuar reprimint l’independentisme. O sigui, la cúpula del poder de l’Estat a la qual li és exigible la màxima neutralitat actua com si fos un òrgan polític, per despit i per ideologia política, i amb un fons de catalanofòbia. D’això no se’n pot dir justícia.

Bon dia. 

stats