L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pendents de Puigdemont'

Imatges de primera hora del matí, preses pel periodista de Catalunya Ràdio Jordi Corbalán. Carles Puigdemont arriba a una sala de Perpinyà on, a aquesta hora que els parlo, està reunida la comissió executiva de Junts. El president a l’exili arriba entre l’expectació dels mitjans, catalans i espanyols, perquè si es confirma el que tothom dona per fet, que és la ruptura amb el PSOE, la legislatura de Pedro Sánchez es complicarà encara més, i tornarà a posar-se a prova la seva condició de supervivent.

L’executiva de Junts està reunida a Perpinyà. És l’òrgan que formalment prendrà una decisió que ja està presa, perquè ahir ja es va reunir el pinyol de la direcció del partit, i perquè a Junts pesa decisivament el que pensi Carles Puigdemont. I la paciència de Puigdemont, que aquesta setmana farà vuit anys que va marxar de Catalunya, s’ha acabat. El factor humà, pesa. L’amnistia no ha arribat, les competències en immigració no han estat delegades a la Generalitat, i el català no és oficial a la UE. Per descomptat, el comunicat hispano-germànic de divendres passat dient que Madrid i Berlín han obert converses bilaterals no ha estovat gens ni mica la posició de Puigdemont. En resum, tot ens porta a la ruptura que Puigdemont va ja avançar a l’agost a Prada de Conflent, quan va pronosticar que aquesta tardor passarien coses que no han passat mai.

No sabrem què vol dir trencar amb el PSOE fins a les cinc de la tarda, hora en què Puigdemont compareixerà en roda de premsa. Es dona per fet que Junts no votarà Feijóo com a president, que difícilment donarà suport a una moció de censura d’un candidat que fes de pont, durant uns mesos, entre un Sánchez caigut i les pròximes eleccions, i que la militància haurà de ratificar el que es decideixi avui. 

Què vol dir "trencar"? Tots hem dit i repetit que Junts farà perdre a Sánchez totes les votacions, començant pel fet que no podrà aprovar els pressupostos per a l’any que ve. Podria ser, també, que Junts intentés posar la responsabilitat del final de la legislatura en Sánchez mateix: donant-li algun termini per arribar a determinats acords i, si no es compleix, que quedi clar qui ha fet fracassar els acords de Brussel·les que ara farà dos anys van portar Junts a investir Sánchez.  

Una veu important que s’ha pronunciat aquest matí sobre la qüestió ha estat Salvador Illa. El president de la Generalitat ha estat entrevistat per Gemma Nierga, i no dirien mai què ha demanat a Junts. Que tinguin seny:

“L'alternativa a un govern de Pedro Sánchez és una alternativa, ho dic amb tot el respecte però amb tota la claredat involucionista, d'anar endarrere, regressiva, no? El govern està complint els compromisos des del meu punt de vista, tots ells: hi ha una llei d'amnistia aprovada i validada constitucionalment; mai s'ha estat tan a prop del fet que el català tingui estatus d'oficial a Europa; amb immigració el govern ha estat a favor de la gestió de competències per part de Catalunya. Penso que és un bon govern, i espero que Junts actuï amb sensatesa i pensant primer de tot amb Catalunya”.

Una llufa plana sobre la política espanyola: qui va permetre l’arribada del PP i Vox al govern? Illa ha suggerit avui que podria ser Junts, en funció del que decidís a Perpinyà. Junts creu que el PSOE no ha fet tot el que estava a les seves mans perquè sortissin els acords, i és possible que Foment i Pimec, que han tingut en Junts una via d’influència en les lleis de Sánchez, hagin vist que aquest canal ja no dona més de si, i ja no li demanen a Junts que aguanti la relació amb Sánchez.

Junts ha topat amb el PSOE, sempre mandrós a l’hora de complir els acords (amb els pactes sobre el finançament amb Esquerra està passant una cosa semblant), i amb l’Estat, sobretot els jutges, entestats a veure Puigdemont a la presó. Potser trigarem temps a veure unes condicions aritmètiques tan favorables per a la influència de Junts i també d’Esquerra al govern espanyol. O potser és que mai no ho van ser i només ho semblaven.

Bon dia.