L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Podridura i 'piolins' a la democràcia plena'

"Ens tornen a posar sobre l’evidència que en aquesta meravella de democràcia plena de què s’ufanen cada dia el PSOE i el PP continuen sabent-se fets que parlen de la podridura a l’Estat"

2 min

Deuen recordar que ahir comparàvem el cas de Valtònyc i el del rei Joan Carles. El raper ha estat repetidament exculpat per la justícia belga i no serà extradit a Espanya, però no hi pot tornar lliurement. El monarca, després dels que el van ajudar a regularitzar ingressos i altres possibles delictes que ja han prescrit o no s'han pogut provar, arribarà a Espanya aquest cap de setmana entre aclamacions.

Davant d'això, el PSOE i el PP actuen com sempre. Atenció al nivell de l'argumentació de Pedro Sánchez aquest matí al Congrés, a preguntes del PP.

El president d'Espanya parlant de "piolines" i polititzant la selecció espanyola de futbol.

Però avui hi ha més teca. 2012: Artur Mas convoca eleccions anticipades, just després de la gran manifestació de l'11 de setembre en què ja es va cridar massivament "independència" i després que Rajoy li hagués de dir que no al pacte fiscal. Avui llegim a El País que, per perjudicar Mas, el ministeri de l'Interior va organitzar un pla.

Consistia a desacreditar polítics nacionalistes catalans a través d'informes policials falsos. Qui era el ministre de l'Interior el 2012? Jorge Fernández Díaz. Avui El País publica les converses mantingudes entre el cap del gabinet del ministre, Francisco Martínez, i el comissari Villarejo.

Villarejo li diu a la mà dreta del ministre que sap que Jordi Pujol tenia 150 milions a Suïssa i que en pot aconseguir les proves, però que hauran de pagar 30.000 euros al banquer que els facilitarà l'estat de comptes. Era mentida, aquests diners no existien, ni la fundació a Suïssa no existia. Villarejo també va filtrar un informe fals que vinculava Pujol i Mas amb la corrupció a CiU i amb l'enriquiment il·legal per comissions. Aquests informes policials sense firma, ni data ni autor conegut, redactats per Villarejo, els va publicar El Mundo com si fossin oficials.

O sigui, operació Catalunya. Diu Villarejo que quan surti la informació els Pujol aniran corrents a Suïssa a canviar els comptes i "un cop entrin o surtin se'ls filma aquell dia i estan morts". Sembla el guió d'una pel·lícula, el que surt dels àudios que la policia va requisar a casa de Villarejo, amb expressions com "bueno, macho" i "se va a montar un chocho".

Diu El País que aquest modus operandi és semblant al que anys després va portar a la primera pàgina d'El Mundo la notícia que l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, tenia diners a Suïssa, cosa que també era mentida, i que aquesta anomenada policia patriòtica de Villarejo va ordir la investigació que va enviar qui va ser president del Barça, Sandro Rosell, a la presó.

M'apresso a dir que tot aquest riu de gravacions que ara s'estan publicant i que esquitxen Cospedal, Aguirre o Fernández Díaz i demostren que dins del ministeri de l'Interior es fabriquen proves contra adversaris polítics volen frenar Feijóo a les enquestes i desviar l'atenció de l'espionatge del CNI amb Pegasus.

Però ens tornen a posar sobre l'evidència que en aquesta meravella de democràcia plena de què s'ufanen cada dia el PSOE i el PP continuen sabent-se fets que parlen de la podridura a l'Estat. Que els que s'omplen la boca de patriotisme constitucional tenen darrere, per acció o per omissió, tots els instruments coercitius de l'Estat per imposar-se. La partida política es juga així, i que la primera vegada et sorprengui, mira, però dues vegades, no.

stats