L'anàlisi d'Antoni Bassas: «De 'Puigdemont a prisión' a 'Sánchez a prisión'»

Més enllà que ja ens agradarà veure quins són els fets provats i, per tant, quina és la prova de càrrec que ha portat el Tribunal Suprem a condemnar el fiscal general, Álvaro García Ortiz, ens sembla que tots plegats som al cap del carrer de per què succeeix un fet que no havia passat mai, com és la condemna i la inhabilitació del fiscal general. 

Per entendre-ho, cal fixar-se en una altra cosa que tampoc no havia passat mai: el juliol del 2023 se celebren eleccions a Espanya. El PP ja es veu governant i, de fet, guanya les eleccions. Però aleshores Junts per Catalunya es troba que té la clau de la investidura i decideix fer president Pedro Sánchez a canvi de l’amnistia. I això farà que, per primera vegada, el partit que ha guanyat a Espanya no governarà. I això, que ja és humiliant per al PP i per a tota l’extrema dreta que li penja al darrere, es converteix en doble humiliació perquè resulta que qui decideix qui serà el pròxim president espanyol és el partit d’un president de la Generalitat independentista, a l’exili, que no pot entrar a Espanya perquè té una ordre de detenció, que és el pèrfid Puigdemont. Era Intolerable. I no només per al PP. Fa un parell de mesos, el president socialista de Castella-la Manxa, García-Page, declarava a Antena 3 que Puigdemont “ha obligat el PSOE a aprovar una amnistia en què no crèiem i que va en contra dels nostres valors”. En resum: “Puigdemont ha obligat molts cops el PSOE a vendre’s la seva ànima”. 

En aquesta mateixa línia, apareix José María Aznar i llança el crit de guerra. És el novembre del 2023: “El que pugui fer que faci, el que es pugui moure que es mogui, el que pugui parlar que parli”, perquè Sánchez és “un perill per a la democràcia constitucional espanyola” que ha obert “una crisi constitucional sense precedents, extraordinàriament greu” perquè “s’han creuat totes les línies vermelles”.

En aquesta tessitura, entendran que poder inhabilitar el fiscal general de l’Estat (nomenat pel govern espanyol) era un objectiu desitjable així que es va posar a tir. Aquest matí la dreta mediàtica espanyola bavejava de poder qualificar el fiscal general de “delinqüent”. I ara, Sánchez ha de nomenar un nou o nova fiscal general, a qui no li tocarà la camisa a la pell, perquè el missatge és clar: a Ayuso no se la toca. Ho va intentar Pablo Casado i va perdre el lideratge del PP. I ara li ha tocat al fiscal general. Miguel Ángel Rodríguez sap quina tecla s’ha de tocar.

Els vaig comentar la setmana passada que el professor Javier Pérez Royo havia dit a TV3 que amb la falta de proves que veia al judici oral contra el fiscal general, una condemna seria qualificable de prevaricació. Doncs bé, ahir l’exmagistrat del Suprem José Antonio Martín Pallín encara va anar més lluny. Va dir a TV3 que la condemna al fiscal general “és el més semblant a un cop d’estat”, és a dir, l’intent d’enderrocar Sánchez des del poder judicial. 

La cúpula del poder judicial s’ha posat contra el cap del poder. No només no és una qüestió menor, sinó que al PSOE li acaben de dir que no és un partit d’estat. El PSOE ha estat expulsat del paradís. Més exactament, aquella part del PSOE que ha pactat per conveniència amb els independentistes bascos i catalans i amb el que té més a l’esquerra. Sánchez també hi ha posat de la seva part: té encausats dos exsecretaris d'organització del PSOE, un dels quals va ser ministre, i té investigats la dona i el germà. Però, sigui com sigui, ahir vam passar de “Puigdemont a prisión” a “Sánchez a prisión”. Ahir el govern espanyol deia en privat que aquesta havia estat una resolució política. I no es pot dir que l’independentisme català no els ho havia advertit. 

Bon dia.