L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Senyories, no hi haurà referèndum d'autodeterminació'

Aquest matí, l’endemà de la reunió Sánchez-Aragonès a la Moncloa, el president espanyol ha comparegut al Congrés per informar dels indults. I ha afirmat això: “Senyories, no hi haurà referèndum d'autodeterminació, excepte si els que el defensen aconseguissin convèncer les tres cinquenes parts d'aquesta cambra perquè es modifiqui l'article número 2 de la Constitució espanyola i posteriorment els espanyols i espanyoles ratifiquessin aquest canvi mitjançant un referèndum. Ja els dic jo que el Partit Socialista Obrer Espanyol, del qual m'enorgulleix ser el secretari general, mai acceptarà aquest tipus de derivades”.

És la manera de contestar Aragonès, que ahir va sortir de la Moncloa dient que posava sobre la taula autodeterminació i amnistia.

No cal donar-hi gaires voltes, tot això està pactat. Vull dir que està pactat el desacord inicial, allò de “Estem d’acord que no estem d’acord”, que en el cas que ens ocupa és jo diré que vull referèndum i jo et contestaré que no és possible. I ara anem reunint els equips, de manera que per a la pròxima reunió, que serà a Barcelona al setembre, just després de la Diada, puguem oferir alguna cosa a l'opinió pública, i anem descabdellant el termini que ens permetrà governar durant dos anys. I consolidar-nos, al PSOE en una Espanya majoritàriament antiindults i a Esquerra en un món independentista en què Junts i el seu líder Puigdemont pesen gairebé tant com els republicans i en què sempre han competit.

Pedro Sánchez ha dit també que els indults estaven dirigits als catalans solidaris amb els presos, és a dir, era un missatge del poder executiu espanyol a l’independentisme per abaixar la inflamació. Aquesta afirmació és compatible amb una altra de Sánchez, que al principi estava contra els indults però ara els defensa perquè, cito textualment, “el càstig va ser útil en el passat però ara ho és el perdó”. O amb allò que va dir el ministre Ábalos: “Amb els indults, als independentistes se’ls ha acabat la campanya”.

El diàleg Sánchez-Aragonès té un gran problema, que és que la repressió no s’acaba. El Tribunal de Comptes va reclamar ahir la fiança de 5,4 milions d’euros per l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 a 34 càrrecs de la Generalitat, d’Artur Mas i Carles Puigdemont en avall. Si no dipositen la fiança abans dels pròxims 15 dies, se’ls embarguen els béns. Un tribunal que no és un tribunal: és una jurisdicció administrativa, nomenada per partits polítics i dominada pel PP, que no fa gaire va perdonar Ana Botella, exalcaldessa de Madrid i dona de José María Aznar, per vendre pisos de protecció oficial a fons voltor.

En l’opinió pública espanyola s’ha estès ara l’argument que Sánchez no pot parar el Tribunal de Comptes, perquè això no és propi d’un estat de dret. I així amaguen una situació molt més greu: que la Generalitat podia fer acció exterior, perquè ho tenia reconegut per l’Estatut, i podia fer debats o parlar d'independència, perquè cap Tribunal Constitucional ho havia prohibit, i no ho havia prohibit perquè seria tant com reconèixer que hi ha idees, com la idea independentista catalana, que estan prohibides. Total, que ara un organisme opac i esbiaixat decidirà què es pot multar i què no i a qui es pot arruïnar i a qui no. Això no hi ha taula de negociació que ho aguanti.

Un record pels exiliats i pels represaliats. I que tinguem un bon dia.