L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Exportacions i separatisme: això del PP continua sent de traca'

No cal que els expliqui el terratrèmol econòmic mundial, el canvi d’època, que han significat els aranzels de Trump i tot el que hi ha al darrere. Aquesta matinada, fins i tot, presumia de com s’han espantat els països, que ara fan cua per (cito textualment) fer-li "un petó al cul". 

Davant del tsunami, Pedro Sánchez va fer un moviment guanyador, que és buscar un pacte d’estat amb el PP per fer front als aranzels. Si el PP s’adheria al pacte, reforçava el govern, i si era tan maldestre de fer partidisme, quedaria retratat. Doncs endevinin què ha passat: quan semblava que hi hauria acord, ahir el PP el va trencar pretextant que Sánchez pactava en secret amb Junts.

I què hi pactava? Que el 25% de les ajudes de l’Estat a les empreses afectades pels aranzels americans anessin a Catalunya. Però és que es dona la circumstància que Catalunya representa, punt amunt, punt avall, el 25% de les exportacions espanyoles. I atenció, és la més afectada pels aranzels de Trump. Catalunya exporta als Estats Units per valor de 4.351 milions d’euros. Darrere venen Andalusia, amb 3.188 milions, i el País Valencià, amb 2.850. Més de 3.100 empreses catalanes exporten de manera regular als Estats Units. I surt el PP i diu que Sánchez “fa servir una crisi comercial global com a pretext per parcel·lar els ajuts a gust del separatisme”. És del nivell de “mori la intel·ligència” de Millán-Astray. És vell, és avorrit, és indecent, tot a l’hora. I és continuar sent residuals a Catalunya: si veuen separatisme on hi ha el 25% de les exportacions espanyoles, com pot creure ningú que el PP té res per oferir que pugui interessar a Catalunya?

Bon dia.