Arriba oficialment la tardor: quin temps ens espera?

BarcelonaDesprés d'un nou estiu sufocant, aquest dilluns 22 de setembre arriba oficialment la tardor astronòmica, tot i que la meteorològica ja va començar l'1 de setembre. Ho farà a les 20:19 hores, segons indica l'Observatori Astronòmic Nacional, i serà en aquell moment quan es produirà l'equinocci. La nova estació durarà gairebé 90 dies, fins al 21 de desembre, quan arribarà l'hivern.

Acostuma a ser l'estació més plujosa de l'any en moltes comarques, sobretot del litoral i del prelitoral. Això es deu al fet que el mar està calent després de l'estiu, i alimenta les pluges i tempestes amb l'arribada amb més freqüència de borrasques i embossaments d'aire fred.

Venim d'un estiu que ha acabat amb fortes tempestes i aiguats en diverses zones del país. Tot plegat després que les pluges abundants de la primavera acabessin definitivament amb la històrica sequera dels últims anys. Els embassaments de les conques internes acaben l'estiu amb un espectacular 74% de reserves, res a veure amb el 28% de fa tot just un any. Per tant, si la tardor es comporta, podem arribar a l'hivern amb unes xifres excel·lents. Però què en diuen les previsions?

Tardor amb pluges irregulars

Segons els diferents models meteorològics a llarg termini, les precipitacions poden ser irregulars aquesta tardor segons la zona del país. Cap a la costa pot caure la pluja habitual per les dates, mentre que cap a l'interior i el Pirineu plouria per sota de la mitjana. Els mapes indiquen que el mes d'octubre podria ser el mes més plujós, mentre que el novembre el més sec de tota la temporada.

Per tant, amb aquests mapes els episodis de pluja més destacats afectarien la zona de la costa. Això podria ser un indicatiu de l'arribada d'embossaments d'aire fred que, al xocar amb l'aigua d'un mar més calent del normal, provocarien pluges i aiguats al litoral i al prelitoral.

En tot cas, aquestes previsions a tan llarg termini s'han d'agafar amb pinces, ja que només indiquen tendències estacionals. Haurem de fer balanç al desembre per veure si finalment s'han complert els pronòstics.

Temperatures per sobre de la mitjana

Pel que fa a les temperatures, tots els models van en la mateixa línia. Sembla que tornarem a tenir uns mesos amb valors lleugerament superiors als habituals, seguint amb la tònica dels últims anys. Les previsions indiquen que la temperatura del conjunt de la tardor es pot situar al voltant d'un grau per sobre de la mitjana.

Això no vol dir que no tinguem episodis freds amb els primers aires hivernals al novembre o a principis de desembre. Però sí que, en global, l'ambient seria més suau del normal. De moment, després dels xàfecs i les tempestes que arribaran a partir d'aquest diumenge, ens afectarà una massa d'aire fred d'origen polar. Per tant, dilluns al vespre entrarem a la tardor amb una clara refrescada, i durant els primers dies de la nova estació tindrem temperatures per sota de la mitjana. Un canvi radical d'ambient després de dies amb calor estiuenca.

Diferència entre equinocci i equilux

L'equinocci es produeix dues vegades l'any: quan entrem oficialment a la tardor i a la primavera. En aquell precís moment els dos hemisferis s'equilibren i no estan inclinats, i això provoca que el Sol impacti de forma perpendicular a la línia de l'equador. Per tant, durant l'equinocci en teoria hi hauria d'haver exactament 12 hores de dia i 12 de nit. Però no és ben bé així.

Això és perquè el Sol no és un punt en el cel, sinó que és un disc. Es considera que la seva sortida i posta té lloc quan el centre del disc solar apareix amb l'albada o s'amaga en l'ocàs per l'horitzó. Així és com es calcula l'equinocci. Però el problema és que no es té en compte que quan el centre del Sol està per sota de la línia de l'horitzó, hi ha raigs solars il·luminant-nos durant uns minuts. A més, la refracció de l'atmosfera terrestre provoca la desviació de raigs del Sol, cosa que fa que encara veiem un tros de l'astre quan encara no ha sortit o ja s'ha amagat.

Per tant, aquests dos factors provoquen que, en realitat, hi hagi uns minuts més de sol que fan que la nit i el dia no durin exactament igual. Per corregir aquest decalatge va sorgir el terme equilux, que indica la data precisa en què hi ha tantes hores de raigs solars com de foscor. A Catalunya l'equilux té lloc uns dies després de l'equinocci de tardor i uns dies abans del de la primavera. En aquest cas serà el 25 de setembre.