Publicitat
Publicitat

Barcelona recupera el seu passat romà

El Pla Bàrcino vol posar en valor el patrimoni històric deixat pels romans

L'origen de la ciutat de Barcelona cal buscar-lo a l'entorn de l'any 10 aC quan l'emperador August va decidir fundar una colònia per als soldats veterans de les guerres càntabres.

Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, és el nom d'aquella colònia fundada per August que amb el pas dels anys seria Barcelona.

Això és força conegut, però, tot i que hi ha restes prou importants, com les columnes del temple d'August, diversos llenços de muralla, l'arrencada de l'aqüeducte a la plaça Nova, o el subsòl de la plaça del Rei; la veritat és que fins ara no se li havia donat la importància que realment mereix.

L'actual equip de govern de l'Ajuntament va posar en marxa el Pla Bàrcino amb el lema Il·lusionar la ciutadania amb l'arqueologia i amb l'objectiu de posar en valor el patrimoni històric deixat pels romans.

Carme Miró, responsable del Pla explica que "Bàrcino ja hi era, i hi seguirà sent, però ara se li ha donat el protagonisme que realment li pertoca per ser el què és".

I per poder-ho fer, el primer que calia era ordenar les recerques que ja s'havien fet i fer-ne de noves. En aquest sentit, la elaboració de la Carta Arqueològica, que és consultable a Internet, ha ajudat a anar completant el puzle.

Per altra banda, "troballes com la vil·la de la Sagrera, explica Carme Miró, fan que la gent prengui consciència que també hi ha romans per tot el pla de Barcelona, i no només a Ciutat Vella".

En aquest sentit cal dir que, si bé a l'Eixample no es coneixen jaciments arqueològics, tot i que recentment s'han fet unes importants troballes al mercat de Sant Antoni, hi ha altres llocs de la ciutat amb vil·les romanes documentades, especialment Horta-Guinardó i les Corts.

El Pla Bàrcino, tot i que pren el nom de la ciutat romana, agafa un espai cronològic més ample, que va del món iber a l'alta edat mitjana.

"Per entendre la Barcelona romana, primer hem de saber d'on venim, i als turons de l'entorn i, sobretot a Montjuïc, hi havia assentaments ibers. I, per altra banda, la ciutat va prendre importància perquè al segle III s'hi va construir la muralla i aquesta força defensiva va fer que els visigots s'hi quedessin i, durant uns anys, la convertissin en capital de l'imperi visigot", explica Miró.

Actuacions en marxa

Entre els objectius del Pla Bàrcino, hi ha la transparència i el fet de fer difusió de totes les troballes que es van fent, així com la col·laboració amb altres investigadors i centres universitaris. Actualment, el Servei d'Arqueologia treballa en diversos indrets de la ciutat.

A més de la vil·la de la Sagrera, la qual era gairebé tant gran com la mateixa Bàrcino, s'estan duen a terme actuacions a l'aqüeducte que entrava a la ciutat per la plaça Nova, on encara se'n poden veure restes des de l'exterior i, per la part posterior al vestíbul de la Casa de l'Ardiaca, seu de l'Arxiu Històric de Barcelona, i quatre arcades del qual es poden veure a la plaça del 8 de març.

Un dels llocs que està donant més sorpreses i informació és el subsòl de la basílica dels Sants Just i Pastor, l'església més antiga de la ciutat, on ja s'han fet tres campanyes d'excavació i aviat en començarà una quarta.

També s'està treballant en un llenç de muralla del carrer del Sotstinent Navarro i en una domus benestant del carrer d'Avinyó, 15, que està previst que pugui ser oberta al públic durant el proper any 2015.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de