“Després de tot el que ens heu fet, ara us molesta que fem 'top manta'?”

SalouEls ciutadans senegalesos que venen roba d'imitació entre Salou i Cambrils estan emprenyadíssims. "No, no volem parlar", responen la majoria amb cara de menyspreu quan un periodista busca respostes. Aquest dimarts, 300 agents policies van entrar a diferents locals de Salou, Reus i les Borges del Camp que funcionaven com a magatzems per guardar roba falsificada que després es ven al carrer. La policia, que els considera una “organització criminal”, ja preveia que hi podien haver enfrontaments. I així va ser. Els joves africans es van encarar amb els agents i els van llançar pedres i pals. L'operació es va saldar amb material intervingut, 19 manters detinguts, 3 agents ferits i tota una població sorpresa per la violència dels joves africans.

"Aquests no comencen a córrer quan la policia carrega... No tenen res a perdre", explica un veí que va veure els aldarulls. Un pintor que treballa davant de la casa de Salou on es van produir els enfrontaments i les detencions es mostra comprensiu: “Què han de fer? Bé s'han de guanyar la vida, no? Tu què faries en el seu lloc?”, pregunta. Però no tothom ho veu igual. També se senten comentaris racistes i altres que, senzillament, es posicionen al costat de la llei: "Si és il·legal, és il·legal", diu una senyora que insisteix que mai ha tingut cap problema amb els seus veïns africans, ara detinguts.

Manters 'jubilats'

Al centre de Salou hi ha un grup de senegalesos que sí que accedeixen a parlar perquè ja són grans i fa molts anys que no es dediquen a la venda ambulant. “Què vols que vengui jo, si vaig amb una crossa per caminar?”, diu un fent broma. De fet, són la primera fornada de top manta que va arribar a Salou ja fa molts anys. “Abans no teníem tants problemes quan fèiem el top manta”, explica un, que prefereix no dir el seu nom. Està convençut que ara corren temps pitjors i que la gent és més irascible, tant els autòctons com els policies i els mateixos venedors.

La majoria de manters jubilats expliquen que la seva primera feina quan van arribar a Salou va ser el top manta, però que al cap d'un parell d'anys van trobar feina a l'agricultura i van aconseguir els papers per poder treballar. Menys un parell, la resta estan retirats. En aquest grup hi ha el Maximiliano. Si bé diu que no ha venut mai al carrer, coneix bé aquesta realitat. També és senegalès i va entrar a Espanya fa 30 anys. Va estar treballant en un hivernacle a Almeria i en sis mesos ja tenia la documentació en regla. Cinc anys després va venir a Salou i, des d'aleshores, treballa a la cuina d'un hotel. Té 55 anys. “A la cuina on treballo som unes 110 persones i el 99% som immigrants. És una feina molt dura i quan ve un de vosaltres, marxa al cap d'una setmana”, diu. I la resta riuen.

"És el que heu sembrat"

Lluny del centre de Salou, a la frontera on el passeig marítim es converteix en Cambrils, alguns senegalesos comencen a estendre els seus llençols blancs i van distribuint les gorres i les samarretes de jugadors de futbol. "Tu saps més coses que nosaltres", responen alguns dels nois a qualsevol pregunta d'un periodista. Finalment, un d'ells diu que sí que vol parlar. "I vull que m'escoltis –exigeix–. El Senegal no és un país pobre, és un país empobrit per culpa dels europeus i els americans. Vau fer esclaus, ens vau prendre tot el que teníem i vau deixar l'Àfrica en mans de polítics corruptes".

No hi ha dades precises, però es calcula que entre els anys 1450 i 1900 es van esclavitzar i traslladar a Amèrica 12,8 milions de persones africanes, principalment homes joves. A aquesta xifra cal sumar-hi els 6,2 milions d'africans esclavitzats que van ser traslladats cap a l'est. Aquesta pràctica abominable va impulsar la riquesa europea, que gaudia de mà d'obra gratuïta, i va condemnar molts països africans, que fins i tot van perdre població perquè faltaven homes per reproduir-se. "La globalització i la colonització van contribuir a la divergència en la riquesa de les nacions en els últims dos segles", segons destaca Oded Galor, expert en les desigualtats del desenvolupament humà, en el seu llibre El viatge de la humanitat.

El noi continua: "Per què creus que arriben tantes pasteres? I ara, després de tot el que ens heu fet, dieu que us molesta que fem el top manta? –pregunta–. La primera agressió va venir per part dels europeus. Ho sento molt, però és el que vosaltres mateixos heu sembrat". Aliens a la conversa, alguns dels turistes surten un moment de la sorra de la platja i regategen amb un dels nois: "Et compro la samarreta si em dones també els pantalons".