Esport
Camp de Tarragona 14/12/2022

ENRIC PUJOL: “La implicació de l’Ajuntament en el Nàstic ha estat molt important”

Periodista i escriptor

Jordi Salvat
5 min
ENRIC PUJOL: “La implicació de l’Ajuntament En el Nàstic ha estat molt important”

TarragonaEl tarragoní Enric Pujol ha escrit més de vint llibres sobre el món de l’esport, una dotzena dels quals sobre el Nàstic. Nou Estadi. Cinquanta anys fent història és l’últim. Hem volgut parlar del llibre i de la història del club grana, que tan bé coneix.

El llibre es titula Nou Estadi. Cinquanta anys fent història, però arrenca molt abans d’inaugurar-se el camp. Per què?

— El títol no pot enganyar perquè parlem del Nou Estadi, però creia obligat fer una mirada enrere, sobretot per a la gent més jove, perquè conegui l’origen del futbol a Tarragona, el Nàstic i l’evolució posterior. El llibre està estructurat en tres parts. Per a mi, la primera és la més interessant, tot i que el títol del llibre ve de la segona part. És un intent d’explicar d’on surt aquest ADN grana que té la gent i ho faig també en primera persona. Parlo de les vivències que vaig tenir de petit al voltant del camp de l’avinguda Catalunya i com la societat civil de la ciutat evoluciona des del 1901, quan comença el futbol a Tarragona, i el 1914, quan es crea la secció de futbol del Nàstic, fins al 1972, quan s’inaugura el Nou Estadi. La primera part pot interessar fins i tot a la gent que no és futbolera.

És una part més social.

— Més social, més d’investigació i també més personal. En un capítol parlo de la fauna grana, la gent que tenia al meu entorn al camp quan tenia vuit o nou anys. Són vuitanta personatges. Tots han existit. Els dibuixo una mica amb les seves característiques. I aquest dibuix reflecteix bastant bé la societat d’aquell temps a la ciutat.

Per què es construeix el Nou Estadi?

— El Nàstic no podia créixer perquè quedava encaixonat entre carrers. A més, el preu del metre quadrat a Tarragona s’havia multiplicat per dos del 1962 al 1969 i el president Calderón diu que és el moment de poder vendre i buscar un lloc per fer-hi un complex esportiu. El Nàstic tenia seccions d’atletisme, frontó, bàsquet... i Calderón volia recuperar el tenis, que havia marxat a Cala Romana. Les instal·lacions no es finalitzen perquè s’acaben els diners. Sorgeixen uns problemes a l’hora de fer el camp. Sobretot perquè han de barrinar molta pedra per fer la preferent i el gol nord. També es va haver de fer una canonada perquè hi arribés l’aigua. El complex esportiu va quedar reduït i va tardar més a fer-se, amb el frontó i el pavelló.

Quin impacte té el Nou Estadi en la massa social?

— El canvi de camp produeix unes 150 baixes de socis, en una massa social pròxima als 3.000. Se’n donen de baixa perquè no poden anar al camp. No hi ha autobús. Si no tens carnet ni cotxe és complicat. I un altre problema: l’aparcament. Havies d’aparcar lluny, anar-hi amb temps i arribar caminant. Però als dos mesos, el Nàstic puja a Segona Divisió després de dinou anys i això és un boom. Si no hagués pujat, hauria estat complicat.

Com ha evolucionat el Nàstic fins ara?

— És una mica una muntanya russa. Quan puja a Segona és un equip consolidat, en una categoria molt forta, però al final s’equivoquen. Acaben amb la plantilla més veterana de la història: fregava els 29 anys de mitjana, amb catorze jugadors de més de 30. Després de quatre temporades baixen a Tercera. Es crea la Segona B i el Nàstic no hi entra. Després venen dos ascensos seguits a Segona A. I després de baixar es manté entre Segona B i Tercera. L’any 1986 el Nàstic passa un moment econòmic gravíssim i la secció de futbol gairebé desapareix. L’alcalde Recasens, tot i ser antifutbol, paga el desplaçament a Lalín (Ourense) perquè, si no, l’equip no es podia presentar a jugar. El dèficit llavors s’acostava als 60 milions de pessetes, en ple centenari del club. Se salva el match ball circumstancialment.

I després es ven l’estadi a l’Ajuntament.

— Va ser el 1994, després d’una reunió de cinc hores. Al final, el president Vallverdú fa posar una clàusula que en cas de revalorització de la zona la plusvàlua aniria al club. I ara se’n podran beneficiar en 5 o 6 milions d’euros. L’altra crisi greu és el 2013, quan es baixa a Segona Divisió B amb un dèficit de 6 milions que pot portar a la desaparició, com el Reus. Se salva gràcies a la intervenció municipal, com sempre, i a la bona tasca del president Andreu i la SAD.

La bona relació amb l’Ajuntament sembla que ha estat clau perquè el Nàstic hagi sobreviscut.

— Actualment l’Ajuntament encara té un 15% de les accions del Nàstic. L’alcalde Nadal en va comprar un 44%. L’Ajuntament de Tarragona, amb Nadal i Ballesteros, ha mantingut una bona relació de col·laboració amb el Nàstic, cosa que amb altres clubs de la ciutat, com el CBT, no ha tingut. Si el Reus hagués tingut la mateixa col·laboració municipal encara existiria. La implicació de l’Ajuntament de Tarragona en el Nàstic ha estat molt important.

¿Després de l’ascens a Primera Divisió del 2006, no poder-se mantenir va ser una oportunitat perduda?

— Es van precipitar a l’hora dels fitxatges. En alguna posició va ser la cinquena opció la que van poder fitxar. En una categoria tan exigent com aquesta es nota. No hi va haver paciència amb l’entrenador, Luis César, i se’l va destituir aviat. Van tenir l’oportunitat de portar Pep Guardiola amb Luis Enrique de segon, però es van decantar per Paco Flores. Es van equivocar.

El Nàstic té certa aurèola d’anti-Barça.

— Es remunta a després de la Guerra Civil. Als anys 40 el Nàstic va ajudar molt el Barça cedint-li jugadors, però als 50 hi ha un distanciament. A Tarragona hi ha una penya barcelonista que duplica els socis que té el Nàstic i no agrada gaire. I hi ha un cert antibarcelonisme d’una part de l’afició. És una mica menys del que la gent diu.

Al llibre hi ha moltes estadístiques.

— A la segona part ja hi ha 75 quadres estadístics, amb els jugadors que han disputat més partits, golejadors, presidents que hi han estat més temps. Trobem que el Nàstic té el massagista més veterà del futbol espanyol, que és Andrés Canete. I també hi ha estadístiques del camp de l’avinguda Catalunya. Hi ha una dada brutal: del 1943 –quan es crea la Tercera Divisió– al 1972 s’hi juguen 498 partits i només en perd 60 i n’empata 61. La tercera part són els 1.065 partits oficials –Lliga i Copa– que s’han jugat al Nou Estadi, amb una fitxa tècnica.

Com veu el futur del Nàstic?

— El futur del futbol modest el veig complicat. Si la gent sabés les audiències dels partits de Segona se’n faria creus. Com es pot mantenir? El Nàstic aquesta temporada ha fet un equip que té l’obligació, com a mínim, de jugar la fase d’ascens. I de pujar, perquè si no al darrere té un problema greu. El Nàstic ha de fer una ampliació de capital d’un milió i mig o dos milions d’euros. Si traiem el 15% de l’Ajuntament i el 15% dels microaccionistes, tindrà majoria qui hi entri i li pot passar com a l’Espanyol, el València o el Màlaga. Estic preocupat per l’ascens i el problema econòmic. Al llibre cito els 75 equips que han jugat contra el Nàstic ja desapareguts. L’últim, l’Extremadura, que va jugar a Primera.

És el llibre definitiu del Nàstic?

— Ara mateix treballo en un llibre per a l’any que ve que sí que serà l’últim. Frederic Porta i Manel Tomàs han fet els llibres Barça inèdit i Barça insòlit, que són un recull de 800 microhistòries, i jo faré el mateix amb el Nàstic amb 600 microhistòries.

stats