La nit del poble
Un dels somnis de Lluís Llach i Enric Costa era que els joves viticultors se’n sortissin, que creessin el seu propi projecte i poguessin viure de fer vi. I nosaltres no fem més que continuar-lo”, diu Isa Serra, responsable d’enoturisme a Vall Llach. L’any de la pandèmia van obrir les portes del Colomer, la vinya inserida al cor de Porrera. Tornar-hi era una opció però havien d’arreglar molt l’espai, i després de la reconstrucció del celler per la ferida greu del Filomena mesuren molt més els esforços econòmics.
Per compartir gestos i harmonies, decideixen finalment obrir La Final, on hi ha la nova sala de tast amb una terrassa des d’on s’adverteixen els costers de vinya vella. “El poema és la nit / la nit del poble i la nit en una / meravellosa harmonia”, escrivia Miquel Martí i Pol. Recollint la bellesa estètica i poètica del text, Vall Llach celebra un acte íntim per compartir vins i racons i significar persones, per donar la benvinguda a dos nous projectes: el de Sandra Doix (MarLa) a Poboleda i el d’Adrià Domènech (L’Antic Magatzem) a Porrera.
“Volem mostrar el treball excel·lent que fan dos cellers amics, però al mateix temps que el visitant se senti a casa, que reconegui la feina del pagès i que estimi l’entorn rural que afronta molts reptes amb el canvi climàtic”, comenta Serra. La visita comença a Cal Baldrich, on el vi ranci de les botes padrines apaga la set primera. Els vins vells de Vall Llach, després. Els vins d’enòlegs admirats del món, després. Sonen les lletres de Llach en la veu dels assistents, i la poesia de Martí i Pol ressona més enllà de la seva sala. El riure dels assistents en el joc de descobrir vins a cegues que plantegen els amfitrions encén la nit. Commou l’emoció dels viticultors en recordar les generacions que els han precedit i que han fet possible un Priorat efervescent i inconformista que avui es diu al món sense complexos. Una visita “dinàmica i diferent, amb proves i tastos, per sorprendre els qui ja ens coneixen”, resumeix Serra.
Cuina delicada d’arrel prioratina, fixació pel producte en el sopar a La Final. La discreció de Marc Pi (Restaurant Amics) cercant vincles amb els vins dels tres elaboradors. Viogner, Pedro Ximénez, garnatxes i carinyenes velles d’anyades recents que contenen la força tel·lúrica dels sòls on neixen. I d’altres de nous que encara fan criança. Regals generosos de la inquietud de servir. De fer poble a través del vi.
I acabem tornant a Miquel Martí i Pol: “El poble és tu i tu i tu / i tot d’altra gent que no coneixes, / i els teus secrets i els secrets dels altres. / El poble és tothom, / el poble és ningú. / El poble és tot: / el principi i la fi”.
