Els tresors desprotegits que amaga el fons marí de Tarragona

TarragonaLa costa tarragonina gaudeix de molt bona fama internacional per les seves platges i també per la seva gastronomia, però sota l'aigua guarda tresors gairebé desconeguts i que cal protegir. Just davant de Coma-ruga es troba, de fet, l'única Reserva Marina que hi ha a tot Catalunya (a tot l'Estat n'hi ha 12). Es tracta de la Masia Blanca, un refugi importantíssim per a algunes espècies en perill d'extinció que ocupa una zona de 457 hectàrees. Aquest petit oasi, protegit des del 1999, "està ple de vida", segons explica Laura Sánchez Vila, biòloga marina de l'associació Oceánicos, que gaudeix de l'acreditació estatal per poder organitzar visites amb snorkel en aquesta zona.

"Un dia em va semblar veure un tauró, però quan m'hi vaig fixar millor vaig comprovar que era un mero! Era gros com una persona", recorda la biòloga. En alguna ocasió també ha vist orades d'una mida similar, així com rajades bisbe, que es troben en perill d'extinció. Han arribat a veure poblacions de rajades de més de 30 exemplars i, fins i tot, n'han divisat cinc fora de la reserva, davant la platja de Sant Salvador. "La Masia Blanca no és només una reserva, és també un connector que arriba fins a Torredembarra", explica. Al litoral tarragoní hi ha una zona especial de protecció per a les aus (ZEPA) que també està ajudant a resguardar els peixos. Tots aquests espais protegits són de gran importància perquè com que els animals s'hi senten segurs venen a alimentar-se o a reproduir-se. A més d'aquestes espècies, a la Masia Blanca també s'hi poden trobar gorgònies, així com coral·ligen i posidònia, hàbitats marins que permeten que s'hi amagui tot tipus de vida. Recentment, també s'hi han trobat dues nacres joves, i els biòlegs dedueixen que s'estan reproduint. Segons el mateix ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que és el responsable de la seva protecció, la Masia Blanca també és un espai ric en bancs de maërl, "unes barres rocoses perpendiculars a la costa d'elevada biodiversitat i interès com a zona de cria d'espècies d'interès pesquer".

Sense protecció des de fa anys

Laura Sánchez explica que les reserves marines tenen tres potes: la divulgació, de la qual s'encarrega la seva associació, que organitza visites guiades, i també la vigilància i la senyalització, que van a càrrec de l'Estat. Aquestes dues tasques, segons Sánchez, no es duen a terme correctament i "són un problema molt greu a millorar". Segons denuncia, un temporal es va endur algunes de les boies que delimitaven aquesta zona i des de fa anys és impossible garantir-ne la protecció. "Hem arribat a veure embarcacions que estaven ancorades dins de la reserva i una vegada gairebé m'atropella una moto d'aigua", lamenta aquesta biòloga.

Més enllà de la Masia Blanca, seguint cap al sud pel litoral mediterrani, la costa tarragonina amaga un altre racó de gran riquesa natural: el litoral meridional tarragoní. Aquest espai, tot i no tenir un nom tan suggeridor com la Masia Blanca, també posseeix una importància vital per a moltes espècies i per a la biodiversitat marina. Qui fa molt que ho estudia, tant des de l'oficina com des de sota l'aigua, és en Jaume Folch, biòleg i professor titular del departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. "El tresor que tenim en aquesta zona especialment rica són les praderies de posidònia, uns superorganismes insubstituïbles, alguns dels quals tenen més de 1.000 anys, que capturen el CO₂ de manera natural i que també funcionen com a ecosistemes on crien els peixos que després comprem al mercat", explica. El litoral meridional tarragoní comença a Mont-roig del Camp i segueix cap al sud fins a arribar a l'Ametlla de Mar. Tot plegat és un espai natural de la xarxa europea de protecció Natura 2000 i està considerat com una zona d'especial conservació (ZEC). A efectes pràctics, però, cap d'aquestes dues consideracions impliquen cap tipus de protecció. "Les amenaces que tenim són molt importants, però no en som conscients perquè és un ecosistema que no coneixem", explica Folch, i posa un exemple demolidor: "Hi ha molta gent fent moltes coses a l'aigua; tenim 30.000 embarcacions d'esbarjo i un turisme que fa el que li sembla. Al setembre no queda ni un sol pop, perquè visitants amb banyadors de flors s'han endut tot el que han volgut".

Per a Folch, no es tracta de prohibir el bany. Parteix de la base que la protecció ha de permetre altres activitats, però reclama "un ús racional de l'espai, com per exemple que no hi hagi ancoratges o que no s'hi posi sorra a sobre".

Folch forma part del grup de recerca TecnATox i des de fa anys estan fent inventari de les praderies que hi ha des de la platja de la Mora (Tarragona) fins a l'Ametlla de Mar, amb l'objectiu d'aportar prou informació perquè les administracions accedeixin a protegir aquesta llengua marina de riquesa. "Els intentem convèncer que facin minireserves, una mica de salvaguarda", explica. Una part de la documentació d'aquest tresor ja es troba en el seu llibre La mar de Tarragona, publicat per la URV i amb el qual es pot apreciar aquest patrimoni natural de Tarragona.

Un dels exemples positius que tenen sobre la taula, i que volen usar per seduir la resta d'ajuntaments, és el que ha fet Cambrils amb la platja del Cavet, on està prohibida tota activitat de pesca, ja sigui amb canya, arpó o des de les embarcacions. El grup de treball de Folch ha elaborat diferents mapes amb zones marines que caldria protegir i confien a poder convèncer els ajuntaments, començant pel de Tarragona, perquè imitin el model de Cambrils. Aquestes zones de protecció davant la costa "serien un bon principi" per garantir la supervivència d'aquests tresors marins de Tarragona.

La Societat Catalana de Biologia a la Catalunya Sud ha organitzat un workshop aquest 24 d'abril al Port de Tarragona amb científics, tècnics, experts en IA, arquitectes, moviments socials i professionals de l'entorn de l'economia blava per consensuar propostes de sostenibilitat "per a un litoral que està al límit".