Cartes a la Directora 27/01/2019

I per a tu, què és el feminisme?

En temps d’anuncis de Gillette i polítiques enfocades a difondre la ideologia de gènere, no va malament recapitular sobre el que es busca amb el moviment feminista i quins són els seus principals objectius. La importància de fer aquesta anàlisi recau en intentar que la major part de la població se sumi al moviment tenint clar quines són les seves metes i, sobretot, no per simple inèrcia.

El feminisme busca la igualtat d’oportunitats i del dret propi de decisió. M’agradaria recalcar la importància d’aquest segon punt, ja que la prohibició de la feina de dona paraigua en les curses de motocicletes/F1 a Montmeló atempta directament contra aquest punt. A tu et pot semblar que el seu exercici denigra la imatge de les dones, ja que es basa únicament en la cosificació femenina, però potser per a una noia amb somnis de model és un gran pas per a la seva carrera. Et pot semblar malament que una noia de 16 anys es quedi embarassada i renunciï a la seva carrera per tenir el bebè, però potser per a ella la millor carrera és dedicar la vida a una altra vida. Et pot semblar una aberració posar un preu al teu ventre per criar un fill que no té la teva sang, però potser una dona només vol ajudar altres famílies a tenir la mateixa sort que ella. Però tu, tu, la que estàs llegint això i t’estàs indignant, no has de subjectar paraigües en curses de motos, no has de tenir el teu fill per obligació i no has de portar un fill aliè al teu ventre. No en tens l’obligació, de veritat. Només cal que deixem que aquelles dones que vulguin, ho puguin fer sense represàlies. Senzillament vive et sine vivant o, com diu la meva àvia, que cadascú faci el que li roti si no fa mal a la resta.

LAURA CARRILLO

BARCELONA

El poder transformador de la cultura

Fa poc vaig anar a veure l’obra AÜC-el so de les esquerdes de Les Impuxibles al teatre Xesc Forteza de Palma. Ara la programen al Teatre Lliure de Barcelona. És una peça que parla de la violència sexual i que té un missatge tan potent que en surts trasbalsat. Veure-la em va fer reflexionar sobre el poder transformador de la cultura i sobre com és de necessària per conscienciar sobre temes socials.

M’explico. És una llàstima que el que s’explica a AÜC-el so de les esquerdes tan sols pugui arribar al públic que té recursos i bagatge cultural per decidir-se a comprar una entrada i anar al teatre. Des del meu punt de vista, l’objectiu hauria de ser aconseguir que les persones que consumeixen teatre en petit format -en casals, en sales d’improvisació, en petits teatres de barri- també consumissin aquest tipus d’espectacles. S’ha de trobar la manera que aquestes persones se sentin convidades a gaudir d’una experiència teatral a partir d’un llenguatge diferent. Recomano que tothom vagi a veure l’obra al Lliure.

TONI GENOVART

PUIGPUNYENT

Els pisos confiscats pel franquisme

L’article publicat diumenge passat a l’ARA sobre les confiscacions del franquisme [inclòs dins el dossier sobre els 80 anys de la caiguda de Barcelona] em va fer recordar el que fa anys que estic pensant.

¿Per quin motiu no es van retornar les propietats confiscades pel franquisme als seus legítims propietaris i per què no es va indemnitzar els titulars dels comptes bancaris que van ser anul·lats per tractar-se de pessetes republicanes?

A Alemanya els aliats van intentar tornar als jueus les expropiacions dels nazis. Aquí no s’ha fet res.

JOSÉ LUIS MIQUEO GUILLÉN

BARCELONA