CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 22/11/2019

L’independentisme i l’acord de govern

Em costa entendre els dubtes de l’independentisme, sobretot del que es diu d’esquerres, sobre si dona suport o no a l’acord de govern progressista entre el PSOE i UP. Crec que tothom veu que avui només hi ha tres alternatives possibles: un govern de coalició PSOE-UP amb el suport d’altres forces, una nova repetició d’eleccions que probablement portaria nous avenços de la dreta i l’extrema dreta, i un pacte a darrera hora entre PP i PSOE per evitar-les. D’aquestes tres alternatives, només la primera pot desbloquejar d’alguna manera el conflicte català, tornar al diàleg i a la política i avançar en l’alliberament dels presos. Per això el no inicial d’ERC tan sols es pot entendre en clau electoral catalana, com un episodi més de la batalla amb JxCat per obtenir l’hegemonia en el món independentista, però que si es confirmés ens portaria a una situació encara pitjor de la que tenim ara.

A més a més, la negativa a votar, o almenys a abstenir-se, un govern de progrés que té el suport de les classes populars espanyoles, incloses les catalanes, provocaria un trencament probablement definitiu entre les reivindicacions de més autogovern a Catalunya i els sectors populars. Trencament de conseqüències nefastes tant per a Catalunya com per a la mateixa idea d’estat plurinacional.

JAUME ROVIRA

BARCELONA

Filosofia i capacitat crítica

Ahir va ser el Dia Mundial de la Filosofia. Filosofia significa amor per la saviesa. Qüestions sobre el sentit de la vida, la naturalesa de la realitat, la identitat, el comportament humà o el pensament es posen a debat gràcies a aquesta disciplina. I d’això últim es tracta. De pensar. La filosofia ens fa persones amb capacitat crítica. I aquesta hauria de ser la raó principal per la qual donar-li més valor. Recordem que un ensenyament que incorpora la filosofia ens acosta a una societat educada. La filosofia és necessària a les aules. És necessària a la societat.

ALEJANDRO VERA SÁNCHEZ

VILASSAR DE MAR

Deixem de mitificar el no parar!

Tots sentim admiració profunda per aquelles persones que tenen el cap a tot arreu. Posem en un pedestal aquells capaços de dividir el seu temps entre la feina, la universitat, el dia a dia, l’oci, la família, la parella... i arribar a tot. Cada cop la societat glorifica una mica més la sobreexplotació d’un mateix, i sovint aquestes persones que admirem acaben sentint una frustració innegable al cor perquè els sembla impossible autorealitzar-se en tots els àmbits. Deixem de mitificar el no parar! Aturem-nos i pensem una mica més en la nostra felicitat, en el nostre valor, en nosaltres, en comptes de la nostra productivitat.

MARINA AVILÉS PINTO

MOLLET DEL VALLÈS

A què estem jugant?

La política a Espanya cada vegada s’assembla més a un joc de taula. Els d’esquerres són més de jocs de rol i estratègia; els de dretes juguen al Qui és qui? Vox va d’oca en oca, mentre que als de Ciutadans, de pont en pont, se’ls emporta el corrent. Els polítics catalans juguen al Monopoli i perden torn a la presó. I el joc preferit de tots són els escacs, manipulant el rei.

VICTOR PARRA GUISADO

BARCELONA

Envellint

És cert que hi ha problemes molt importants a Espanya, però estem perdent de vista coses que ens canviaran la vida. Per exemple, l’envelliment de la població. N’estem parlant prou? Entre altres reptes, s’hauran de crear noves feines, i s’haurà de trobar la manera de fer que el sistema sigui solvent.

JOAN GARCIA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Més continguts de