Des de l’Associació Chrysallis tenim la resposta. Parlen de fal·làcia trans totes aquelles persones i partits polítics que aprofiten els seus espais de poder i discursos “acadèmics” basats en l’odi a la diferència i a la diversitat per llançar missatges i titulars plens de falsos estudis i falses acusacions, desconeixent la realitat i negant-se a conèixer-la, tot i que com a mínim per part nostra han estat convidats a apropar-se, dialogar i entendre en què es tradueixen les seves afirmacions infundades en les vides de les persones menors trans i les seves famílies.
Afirmar que les famílies induïm, medicalitzem i amputem la nostra infància i adolescència no és llibertat d’expressió. És desinformació, és por a perdre privilegis com a persones cisheteronormatives, és delicte d’odi, perquè es tradueix en odi.
Quan una família acompanya i respecta la identitat de gènere de la seva infància i adolescència, treballa i molt per empoderar la seva canalla, per transmetre-li que la diversitat existeix i que no cal fer cap mena d’intervenció sobre ella. ¿Però alguna d’aquestes persones tan formades i acadèmiques s’ha parat a reflexionar alguna vegada en la pressió que exerceixen sobre les persones trans com perquè tinguin la necessitat en alguns casos d’adaptar-se als estereotips de gènere establerts? Sí, els establerts, aquests que les señoros tant volen eliminar...
A l’hora d’afirmar contundentment que estem subvencionades, ¿ho han comprovat? Segur? ¿S’han preocupat d’indagar, preguntar, informar-se que som una organització sense ànim de lucre i que treballa des del voluntariat?
A totes aquestes persones els recordo que atendre la dignitat i els drets humans de totes les persones no és una opció, és una obligació. Que la discriminació no ha d’estar normalitzada, ha de ser il·legal. Que l’odi no pot estar amagat darrere de la llibertat d’expressió.
ANNA VALENZUELA SANZ
PRESIDENTA CHRYSALLIS. ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’INFÀNCIA I JOVENTUT TRANS*
Claudicar
La proposta de la modificació de la llei de política lingüística presentada en comandita per ERC, el PSC, Junts i els comuns sembla carregada de bona voluntat, però és una claudicació en tota regla davant l’opressió d’un Estat autista que no valora la riquesa plurilingüe. ¿I com caldria valorar aquesta riquesa? Sense imposicions per via de sentències jurídiques, sense una actitud ultradefensiva d’una llengua per damunt d’una altra, sense la passivitat d’acció en veure com una llengua va perdent la seva presència i la seva essència. Si algú pot entendre més que ningú el mal que se li fa a una llengua és aquell que pateix el menyspreu sobre la seva pròpia llengua. Claudicar vol dir deixar de lluitar i si no hi ha lluita no hi ha conquesta. Temps a venir, i si no fem res, els partits que impulsen aquesta modificació i les entitats que la consenten, resignades, s’avergonyiran de la seva claudicació i perdran la poca credibilitat que els queda.
IGNASI RODA
BELLATERRA
Proust i Barcelona
Des de principis de març Mr. Marcel Proust, escriptor, és a Barcelona. S’hostatja al Teatre Lliure, convidat pels Srs. Jordi Bosch, actor i director, i Josep M. Pinto, traductor. Ha estat complimentat pel també escriptor Àlex Susanna, acompanyat per altres traductors. Plegats han tingut temps de parlar d’À la recherche du temps perdu, de tots els mons que Proust hi ha exposat: enyor, gelosia, amor, sexe, mort. També formen part de la tertúlia l’escriptor Bergotte, el pintor Elstir i el compositor Vinteuil. Algú va gosar lamentar el poc ressò que té una visita tan important, però la Barcelona actual és així. Proust, distant, ha assegurat que es quedarà a la capital fins al 23 de maig. Si volen poden passar a fer-li els honors.
JULI GRANDIA
EL VENDRELL
