“A la canalla li expliquem que és normal tenir por i nervis, per reconèixer les emocions i treballar-les”

Un dels lemes comuns entre les colles castelleres, especialment quan les coses no van del tot bé, és aquell que "la canalla mana". Si la canalla no ho veu clar i no tira amunt, el castell no es podrà assolir, així de senzill. Així doncs, els equips de canalla fan una gran feina de confiança amb els nens en un procés que ha canviat molt darrerament: del que fa dècades es podia percebre com una imposició a l’entrada de psicòlegs en equips de canalla per gestionar les emocions a través del diàleg.

La Colla Joves Xiquets de Valls va ser una de les primeres grans colles a tractar les emocions d’una manera específica, dedicant un dia a la setmana a l'assaig pedagògic, on la canalla pot tractar qüestions que els neguitegen, tal com comenta la seva cap de canalla, Júlia Montserrat. D'altra banda, des de fa uns anys els Castellers de Vilafranca han incorporat la figura d’una psicòloga en l’equip de canalla. “Els expliquem que és normal tenir por i nervis, i quan ho veuen podem reconèixer totes aquestes emocions i treballar-les”, explica Maria Alvarado.

Tot i això, entre els més petits de tots (entre 5 i 7 anys) pot ser que tinguin un punt d’innocència per no ser conscients de quin repte afronten i que això els pugui generar reaccions inesperades. Per això la responsable pedagògica dels verds també afirma que “la canalla ha de ser conscient emocionalment a l’hora de pujar” i saber què comporta fer aquell castell. Montserrat també assegura que “hi ha un nivell de castells que hi ha pocs nens que no sàpiguen què fan”, encara que afegeix que “potser no s'imaginen realment què hi haurà o què pot passar”.

En aquestes darreres setmanes s’ha reforçat aquest treball psicològic abans de grans actuacions. “Per a molts és el primer Sant Fèlix i hem vist que calia parlar-ne, per saber què s’hi trobaran”, afirma Montserrat.

Per part dels Castellers de Vilafranca també han inculcat a la canalla la satisfacció de fer els castells. Alvarado detalla que els han ensenyat imatges de celebració per “capgirar una mica el discurs d'aquests nervis i veure que també hi ha una emoció i una eufòria de descarregar els castells”. El treball dels verds, a més, s’ha intensificat aquest estiu després que en més d’una ocasió la canalla tirés avall algun castell. Així doncs, han fet una feina intensa enfocada al 3d10fm, que van descarregar aquest dimecres passat a la diada de Sant Fèlix.

Cohesió de grup i responsabilitat de colla

Un altre element imprescindible en els equips de canalla és la cohesió de grup. Alvarado es mostra satisfeta de com han generat “un grup de nens i nenes que s'ajuden moltíssim”, els quals aporten “un valor afegit” si ho fan entre ells mateixos i no els adults.

Des dels verds també comenten com han treballat la responsabilitat de la canalla a l’hora de complir un objectiu. “Els ajuda molt visualitzar que hi ha laterals, baixos, crosses i més posicions complicades que s'han aguantat molt perquè ells pugin”, afegeix.

Des de la Joves també exposen com habitualment es tracta la jerarquia a la colla. Així doncs, Montserrat comenta que “han de saber quin rol tenen, quin té la gent que mana i quines conseqüències hi ha de les decisions que prenen”.

Una canalla nova després de pandèmia

L’aturada pràcticament dos anys dels castells va obligar les colles a fer un canvi generacional de la canalla. Molts nens i nenes van haver d’aprendre a començar a pujar i d’altres a estrenar-se en altres posicions.

Montserrat afirma que on han tingut més dificultats ha sigut a l’hora de trobar nous referents entre el grup. “Eren molts nens de zero i no tenien els referents d'un nen que portés ja un temps anant a dosos”, comenta. Alvarado afegeix que l’any passat sobretot van haver de gestionar l’esclat a plaça a l’hora d’aconseguir els castells. “No estaven acostumats a fer castells en públic i això era una cosa que no acabaven d'entendre”, detalla.