Quina és la millor plaça per fer castells?
La inclinació i pavimentació del terra, juntament amb la morfologia de la plaça, són alguns dels elements clau
Al llarg de la temporada, centenars de places de Catalunya acullen actuacions castelleres. Però quina és la millor per fer-hi castells? La inclinació i la pavimentació del terra, juntament amb la morfologia de la plaça, són alguns dels elements clau. Alhora, hi juguen altres factors com l'espai que hi ha per a colles i públic, la superfície coberta per ombra o les característiques dels edificis de la plaça. És així com el casteller i arquitecte Arnau Montoya va desenvolupar el seu treball final de màster dins la càtedra de la Universitat Rovira Virgili per a l'Estudi del Fet Casteller sobre el paisatge cultural de la plaça castellera, que més tard va ser ampliat i reajustat en el volum de l'Enciclopèdia Castellera dedicat a les places.
D'aquesta manera, Montoya valora les característiques de les places en cinc aspectes diferents: el terra, l'entorn, l'espai, el clima i els edificis. La primera té un valor del 30% sobre la puntuació final, que va baixant fins al 10% en l'última. Aquesta divisió està dissenyada partint dels resultats a l'enquesta que va realitzar a més de 400 castellers, que van triar quines característiques els semblaven més importants. En el primer treball de màster també es va incloure la importància històrica de la plaça i els registres assolits, però en el segon es va limitar als aspectes arquitectònics i d'espai.
La plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, la més puntuada
Després de l'anàlisi de totes les característiques, la que obté la puntuació més alta és la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, amb un 4,33 sobre 5. De ben a prop la segueixen el Raval de Montserrat a Terrassa (4,3) i la plaça de la Vila de l'Arboç (4,24). Les altres quatre places que superen els quatre punts són la plaça Santa Anna de Mataró, la plaça Vella del Vendrell, la plaça de la Vila de Torredembarra i la plaça del Vi de Girona. En el cas de la plaça del Garraf, en totes les característiques obté un quatre o un cinc. L'única excepció és la disposició dels carrers adjacents a la zona d'actuació, que només rep un 1.
La plaça de les Cols, a la cua
A la cua de les 17 places analitzades, en canvi, hi ha la plaça de les Cols de Tarragona, amb un 2,85. Aquesta està reservada per a les quatre colles de la ciutat i destaca pel poc espai que hi tenen per actuar, fet pel qual han d'anar rotant la seva situació a la plaça. És així com, ja d'entrada, té un 1 i un 2 en els dos elements més valorats: el paviment i la inclinació.
En el resultat de l'estudi, la plaça tarragonina es troba lluny de les altres dues a la cua de la classificació, que són el carrer del Doctor Robert de la Bisbal (3,54) i la plaça Sant Jaume de Barcelona (3,66).
La màgia dels intangibles
L'estudi final se centra en els aspectes arquitectònics que poden arribar a ser quantificables. En els castells, però, és evident que també entren en joc altres elements més emocionals, identitaris i intangibles que fan que cada plaça sigui única. És així com, a molts tarragonins, actuar a la plaça de les Cols els aporta un plus que no viuen en cap altre lloc. Fins i tot, les circumstàncies d'una plaça arquitectònicament complicada fan que encara els hi uneixi un vincle més fort.
