Els 92% dels lectors de l'ARA estan preocupats o alarmats per la crisi climàtica
El diari ha fet una enquesta per potenciar la cobertura d'aquesta emergència
BarcelonaEl 92% dels lectors de l'ARA estan preocupats o fins i tot alarmats per l'emergència climàtica. I una gran majoria, el 79%, volen llegir més continguts que els expliquin en profunditat aquesta greu crisi ecològica que afronta el planeta. Del 20% que diuen que no volen llegir més notícies sobre el tema, la majoria és precisament perquè els genera angoixa o perquè les troben massa catastròfiques. Aquestes són les principals conclusions que s'extreuen d'una enquesta feta pel diari ARA entre els seus lectors, que també els preguntava sobre els termes habituals relatius a la crisi climàtica que apareixen a la premsa, per intentar esbrinar fins a quin punt n'estan prou informats.
El diari ARA vol potenciar la cobertura de l'emergència climàtica i per això ha fet una enquesta entre els subscriptors i els lectors registrats per saber què en pensen, quin coneixement en tenen i què n'esperen, del periodisme climàtic. L'objectiu final és aconseguir que les notícies i reportatges sobre la crisi climàtica s'adaptin millor a l'audiència per generar més interès, perquè des del diari es considera un tema clau de màxim interès públic. I la missió principal del periodisme independent és servir aquest interès públic.
El diari ha constatat que només un 3% de les respostes a l'enquesta mostraven alguna tendència al negacionisme respecte del canvi climàtic, un tema que ja ha estat àmpliament cobert pel mitjà amb una perspectiva del tot científica i humana. L'impacte de la crisi climàtica és cada cop més evident i proper, i això té efecte també en la visió dels lectors. El 67,8% dels lectors que van respondre l'enquesta deien que estaven preocupats i el 24,6% declaraven estar alarmats.
Els temes específics que desperten més interès en els lectors de l'ARA són els efectes de l'escalfament global i també la contaminació de l'aire, i diuen que en volen llegir des d'una perspectiva planetària i de manera que els expliquin bé la base científica. També els interessa saber "què estan fent els governs i qui són els responsables" de tots aquests impactes.
L'argot climàtic, relativament conegut
L'última part de l'enquesta es dedicava a explorar quin grau de coneixement tenen els lectors del diari ARA sobre termes específics de l'argot climàtic, com poden ser l'Acord de París i l'1,5 ºC (l'augment de temperatura, en termes de mitjana planetària, que l'Acord de París posa com a límit desitjable). Com bé saben la immensa majoria dels lectors, l'Acord de París és el pacte mundial segellat en la cimera climàtica de l'ONU del 2015, la COP21, que va conjurar els governs del món a treballar per aconseguir la "neutralitat climàtica" a mitjans de segle. Això vol dir que cap a l'any 2050 les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle haurien de ser equivalents a la quantitat d'aquestes emissions que són absorbides pels embornals, com poden ser els boscos i els oceans. Acord de París, 1,5 ºC, punts de no retorn i emissions són conceptes àmpliament coneguts.
Però entre les sorpreses que ha deixat l'enquesta hi ha el desconeixement general d'altres termes que semblaven ja d'ús habitual, com greenwashing (el 55% dels enquestats no el tenien clar), que fa referència a presumptes mesures d'empreses i governs per lluitar contra la crisi climàtica, però que en realitat són només de cara a la galeria. Termes com mitigació i zero net el 2050 també eren majoritàriament poc coneguts. El 61% dels lectors desconeixen què és l'IPCC (la sigla en anglès de Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic), que és el grup de científics climàtics de l'ONU, el més prestigiós del món i que ha presentat diversos informes devastadors els últims anys.
