Com construïm el coneixement científic?
"Fenòmens aparentment anòmals, amb el temps poden revelar-se com la manifestació d’una realitat que no es coneixia"
Les grans descobertes científiques no solen fer-se de manera sobtada, sinó gradualment. Fenòmens aparentment anòmals, amb el temps poden revelar-se com la manifestació d’una realitat que no es coneixia. I un nou coneixement, sobre el qual pot desenvolupar-se una nova teoria, pot tenir una aplicació. El 2015 la revista Science va triar com el principal avenç de l’any una tècnica revolucionària en biologia que permet corregir errors en el genoma. Es basa en uns fragments d’àcid nucleic que es coneixen com a “repeticions curtes palindròmiques agrupades de forma regular”, més conegudes per les seves sigles en anglès: CRISPR (l’ARA hi ha dedicat diversos reportatges).
La tecnologia que permet canviar uns gens per uns altres, coneguda com a CRISPR-Cas9, va ser desenvolupada per dues dones, Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna, que es perfilen com a guanyadores del premi Nobel en un futur potser no llunyà. Aquesta tècnica, però, es basa en treballs anteriors, especialment en el de Francisco Mojica, microbiòleg de la Universitat d’Alacant, que va descriure aquestes repeticions en la seva tesi doctoral i després va descobrir que actuaven com a sistema de defensa i permetien corregir errors en el genoma.
La idea era tan trencadora que les principals revistes on va enviar el treball l’hi van rebutjar i va ser una modesta publicació la que el va acceptar. Més endavant, altres investigadors van anar ampliant el coneixement inicial, veient-hi el potencial per corregir errors genètics, i les dues investigadores van simplificar la tècnica; ara és molt fàcil fer canvis en el genoma de qualsevol ésser viu. Quan un dia el comitè que decideix els premis Nobel hagi de prendre una decisió, a qui li concediran, tenint en compte que només poden premiar tres persones?
