Economia, pseudociència i por
Quina és la pseudociència més perillosa? Ho preguntaven al filòsof Mario Bunge en una entrevista. I va respondre: "La teoria econòmica estàndard, perquè sustenta les polítiques econòmiques dels governs conservadors i reaccionaris, que són enemics del benestar de la gent comuna. Si seguim posant l'economia en mans d'aventurers i de gent ignorant seguirem patint la crisi. I amb cadascuna d'aquestes crisis desapareixen milers i milers de milions de béns, i per descomptat, milions de vides queden arruïnades, les vides dels desocupats". En la mateixa línia, Nassim Nicholas Taleb, autor d' El cigne negre. L'impacte de l'altament improbable , diu: "Els economistes són com astròlegs però molt més perillosos". També ho apunta el professor John Weeks, especialista en desenvolupament, en un article titulat Els astròlegs de l'e conomia : "Imagini'n que els alquimistes s'apoderen dels laboratoris de química, que els astròlegs persegueixen els científics que treballen en els laboratoris i que els creacionistes decideixen el rumb de la genètica. Seria una dura derrota per a l'il·luminisme, la raó i la racionalitat. Això és el que va passar amb l'economia".
Per la seva banda, Michel Serres, filòsof i historiador de les ciències desconfia "dels mercaders de l'angoixa; el risc, la por, la societat de la por, s'han transformat en valors mercantils". I Lucreci a De rerum natura , ja al segle I aC, advertia dels perills d'una "religió de la por, capaç d'omplir d'inseguretat la vida" i assenyala que "la solució és simplement la raó". ¿Ens donen les claus per saber cap on hem d'anar?
