24/12/2021

Un grec, un groc i un negre

2 min

El poeta badaloní Joan Argenté va dedicar un poema als Reis d’Orient: un grec -el blanc-, un groc -el ros- i un negre. Però l’Evangeli de Mateu, l’únic que cita aquestes figures, no diu quants eren ni d’on venien. El fet que mostressin els seus respectes a Jesús amb el lliurament d’or, encens i mirra ha fet pensar que eren tres. Al segle IV és quan es va fixar el nombre dels tres reis i també els seus noms. Al segle XVI, la iconografia va introduir un rei negre. Les denominacions de blanc, ros i negre no són, però, de categories equivalents, perquè barregen les característiques de pell i cabells. Hi ha dos reis de pell blanca i un de pell negra. El rei blanc, el més vell, té una abundosa pilositat blanca, despigmentada per l’edat, però de jove potser era ros, o de cabells negres. El rei ros, en canvi, no és mai ros, sinó castany. El rei negre sol ser de cabells negres, però hi ha gent de pell negra amb cabells rossos. I si fos més vell també podria ser negre de cabells blancs.

Dit tot això, ¿poden ser paritàries les cavalcades de Reis? Pel que fa al gènere, la tradició no dubta: són tres homes. ¿Cal modificar la tradició fent que a les cavalcades els reis siguin reines? És complicat. Una cosa és que un rei sigui representat per una dona, com Núria Espert fent de Rei Lear, i una altra de ben diferent és que siguin tres reines, o dos reis i una reina, o dues reines i un rei.

¿I no hi hauria d’haver, també, reis o reines LGTBI, a més dels straight o heterosexuals? Compliquem-ho amb l’ètnia. El rei negre ara ha de ser representat per algú d’ètnia negra: no s’accepta que un blanc es pinti la pell com Al Jolson a The Jazz singer. ¿I si altres ètnies com la gitana, la magrebina o les orientals volen tenir el seu rei? Per satisfer paritàriament totes les combinacions de gènere i ètnia ens caldrien un mínim de 40 reis. La paritat rigorosa no és gens fàcil.