'Homo habilis', la prova més antiga de dretanisme

Investigadora a la Universitat de La Trobe, a Melbourne, AustràliaEl fet que el 90% dels éssers humans siguin dretans ens distingeix de la majoria d’altres primats, que no mostren cap preferència per una mà o l’altra de manera general. Es creu que la inclinació a fer servir una mà va tenir un paper important en l’evolució humana. Un estudi recent de les proves fòssils més antigues que assenyalen una preferència per la dreta revela quan i per què va sorgir aquest tret. Però, curiosament, aquestes proves no es van detectar analitzant les mans dels nostres ancestres, sinó les dents.

La lateralització del cervell, és a dir, el predomini d’alguns processos cognitius en un costat o l’altre d’aquest òrgan, és una característica distintiva dels humans que, a més, està associada amb una capacitat cognitiva superior. ¿És possible que l’ús de les eines primigènies de pedra que elaboraven i utilitzaven els nostres avantpassats influís en aquesta lateralització?

Les eines de pedra més antigues daten de fa 3,3 milions d’anys i es van trobar a l’actual Kènia, a l’Àfrica. L’elaboració d’eines de pedra primitives havia d’exigir un alt grau de destresa. Sabem per experiments en els quals s’ha reproduït la fabricació d’eines que, durant aquest procés, s’activa l’hemisferi esquerre del cervell, que és responsable de la planificació i l’execució. D’altra banda, en comparació amb altres espècies, els humans són aclaparadorament dretans pel que fa a la fabricació d’estris. El més probable és que això es degui al fet que els hemisferis esquerre i dret controlen l’activitat motriu als costats oposats del cos.

Poques restes fòssils de mans

¿Per quins set sous cal recórrer a les dents per investigar la preferència per una mà o l’altra? Les restes fòssils d’ossos dels braços dels nostres ancestres i pertanyents a un mateix individu són escasses. I si no es pot relacionar tot el conjunt d’ossos de la dreta i l’esquerra d’un mateix individu és impossible examinar les diferències en la forma i la grandària per determinar quina mà preferia a l’hora de dur a terme tasques manuals.

Les dents, per contra, tendeixen a preservar-se relativament bé en les restes fòssils i poden conservar ratllades o estriacions que indiquin la inclinació a fer servir una mà o l’altra.

En un estudi anterior, els investigadors van observar estriacions a la part davantera de dents pertanyents a neandertals europeus. Van concebre la hipòtesi que les marques es van produir en agafar material amb una mà, subjectar-lo entre les dents davanteres i treballar-lo amb l’altra mà amb una eina de pedra, de manera que l’eina de pedra colpegés ocasionalment les dents de la part frontal de la boca.

Aquestes accions es van reproduir en experiments en què els participants portaven proteccions a la boca perquè hi quedessin les marques sense perjudicar les dents reals. Els resultats indiquen que, quan el material s’estira amb la mà esquerra i es colpeja amb la dreta, es produeixen estriacions inclinades cap a la dreta a les dents. Per tant, la presència d’estriacions inclinades a la dreta és un bon indicador de la preferència per la mà dreta d’un individu.

Recentment, l’objecte d’un nou estudi (les restes fòssils d’un os maxil·lar superior primitiu) és la prova més antiga de dretanisme d’un individu del gènere Homo de què es té constància. El maxil·lar va pertànyer a un dels nostres ancestres humans més primitius, l’ Homo habilis (literalment, “home hàbil”), que va habitar l’actual Tanzània, al continent africà, fa uns 1,8 milions d’anys. L’os va ser trobat a la gorja d’Olduvai, a la plana de Serengueti, on s’han descobert alguns dels vestigis arqueològics més antics del món.

Marques que no enganyen

Els autors de l’estudi van observar un seguit d’estriacions a la part frontal de les dents. Per investigar-les, es van servir de microscopis d’alta potència i càmeres digitals i van elaborar models que en reproduïen la direccionalitat. Curiosament, gairebé la meitat de totes les estriacions estaven inclinades cap a la dreta. Les estriacions inclinades cap a la dreta predominaven particularment en quatre de les dents frontals (incisives centrals dreta i esquerra, segona incisiva dreta i ullal dret).

Això va portar els autors a sostenir que la majoria de les marques s’havien fet amb la mà dreta de l’individu. Els investigadors també apunten que era a les quatre dents davanteres que presenten nombroses estriacions inclinades a la dreta on es concentraven la majoria d’activitats de processament.

El maxil·lar d’ Homo habilis és important perquè ha aportat les proves més antigues de dretanisme en restes fòssils, però també perquè suggereix que el cervell humà ja havia assolit un alt grau d’organització fa almenys 1,8 milions d’anys.

Aquesta evolució que es va produir en el cervell ens va permetre dominar habilitats primitives crucials com la fabricació d’eines de pedra, i també podria haver preparat el terreny per al desenvolupament del llenguatge. Per tant, per als éssers humans, el fet de ser dretans va molt més enllà d’una mera inclinació a fer servir la mà dreta o l’esquerra. Així doncs, ara ja teniu elements per reflexionar (o polemitzar) la pròxima vegada que us raspalleu les dents, envieu un missatge de text o xoqueu la mà amb algú.