Sobre la inspiració i els referents femenins històrics i actuals
Per inspirar les nenes cal combinar els referents femenins històrics amb els actuals
La manca de dones a les TIC és escandalosa i preocupant. El fenomen és molt complex i polièdric. Entre els molts motius hi ha la manca de referents femenins al sector, dones en qui les nenes puguin emmirallar-se i que suscitin el clic que fa que una nena pensi “de gran vull ser com ella”. Generar referents descansa en dos grans mecanismes, necessaris i complementaris.
Per una banda, reivindicar les referents històriques per visibilitzar un talent que la història ha silenciat i retre’ls l’homenatge que mereixen. També per posar en valor les seves contribucions i evidenciar que les dones protagonitzen troballes extraordinàries, fins i tot en els contextos menys favorables, i que les TIC no s’han construït sense dones. En aquest àmbit només podem cercar en la història, trobar-les, posar-les a l’imaginari públic, als llibres, a les conferències... Però no les podem fer parlar. Sempre hi haurà un punt de llunyania amb les nenes, ni que sigui pels enagos i monyos de les Marie Curie i Ada Lovelace, que, naturalment, no tenen res a veure amb la grandesa de les seves persones ni amb el seu altíssim valor científic.
De l’altra, visibilitzar les referents properes, professionals que malgrat estar en minoria dibuixen el sector i forgen aquest canvi; juguen un rol d’inspiració directa, sobretot per a les més petites. Són dones normals, amb vides normals, que, com tothom, sopen amb amics, van a comprar o al dentista. Exerceixen professions centrals per al futur i encarnen la possibilitat que tota nena, de gran, s’imagini com elles. És clau que tots fem visibles les que tenim a prop! També les que no són directives, les que no surten a la tele ni han fet grans gestes, però fan marxar les seves organitzacions com un rellotge. Elles fan que una nena jugui a ser experta en intel·ligència artificial o heroïna que combat uns dolents amb ciberseguretat i es faci la màgia que pot canviar el color del món que ve. Treure-les dels seus amagatalls i que s’expliquin en espais on les nenes les coneguin és essencial.
