L’OMS demana posar límits a l’edició genètica en humans

Nova YorkEl 12 de juliol, un comitè d’experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va demanar a tots els països que estableixin límits més estrictes a l’ús de tècniques de manipulació genètica en humans. Les recomanacions, emeses després de dos anys de feina, pretenen frenar l’experimentació clandestina amb el genoma humà i garantir que el gruix de la població mundial, en particular els habitants de països en desenvolupament (i no només les poblacions amb més recursos), es beneficiï dels usos lícits de la manipulació genètica.

El comitè de l’OMS sorgeix com a resposta al cas de He Jiankui, un científic xinès que el 2018 va anunciar que havia alterat l’ADN d’embrions humans mitjançant la tècnica CRISPR, que permet manipular gens amb una gran precisió. Les alteracions introduïdes als gens es replicarien en cada cèl·lula dels embrions, espermatozous i òvuls inclosos. Això implicava que els canvis, encara que no fossin útils sinó nocius, aflorarien no només en els nadons nascuts, sinó també en totes les generacions posteriors a les quals els nadons transmetessin l’ADN modificat. L’objectiu del Dr. He era alterar l’ADN dels embrions per evitar que contraguessin el VIH dels seus progenitors. Un tribunal xinès va concloure que el científic havia falsificat documents referents a qüestions ètiques i enganyat els participants. El desembre del 2019 va ser condemnat a tres anys de presó.

Aquest experiment, de manipulació de la línia germinal, va obrir interrogants sobre com controlar la manipulació genètica perquè s’usi en benefici de la població. Segons l’OMS, l’actuació del Dr. He és inacceptable. Ara bé, hi ha altres tipus de manipulació del genoma que mereixen una altra consideració.

Curar malalties editant els gens

La comunitat científica ja està experimentant per corregir la mutació que provoca l’anèmia de cèl·lules falciformes. En aquest cas, el gen modificat es trobaria només a les cèl·lules de la medul·la òssia dels afectats. Per tant, els canvis no es transmetrien a la descendència. Aquest ús del CRISPR, però, suscita altres interrogants. El comitè de l’OMS planteja un supòsit en què els investigadors d’un país desenvolupat vulguin fer un assaig a l’Àfrica subsahariana, on la malaltia té força prevalença. Si l’assaig sortís bé, el tractament de manipulació del genoma seria massa car per a l’enorme majoria dels habitants del país on s’hauria posat a prova.

Una altra situació hipotètica té a veure amb un assaig per corregir la mutació causant de la malaltia de Huntington, un trastorn neurològic degeneratiu. Les persones que hereten el gen mutat la desenvoluparan amb tota seguretat. Si l’experiment de manipulació genètica funcionés, els podria salvar d’una malaltia espantosa. A més, com que no afectaria els espermatozous ni els òvuls, els canvis no serien hereditaris. Això no obstant, es trigaria anys, potser fins i tot decennis, a determinar si els participants amb els gens modificats estarien protegits contra la malaltia de Huntington. En aquest cas, els experts de l’OMS es pregunten si hi hauria maneres d’avaluar més ràpidament l’eficàcia del tractament, així com de tenir en compte el desgast psicològic dels participants, que tindrien l’esperança d’estar curats però no ho sabrien del cert.

Malgrat tot, la manipulació genètica ja és una realitat i té un futur molt prometedor. Segons l’OMS hi ha 156 experiments en curs relacionats amb gens no ubicats als espermatozous ni als òvuls. El seu comitè recalca que tots els països han de disposar de directrius per assegurar que la recerca s’ajusta a normes ètiques i està sotmesa a una supervisió adequada, així com a condicions que garanteixin l’accés als seus resultats i la justícia social. S’espera que, almenys en una primera etapa, els preus dels tractaments siguin molt elevats. Per aquest motiu, el comitè afirma que l’objectiu ha de ser que els beneficis de la manipulació genètica arribin de manera equitativa a les diverses poblacions del món.

Copyright: The New York Times

Traducció: Ignasi Vancells