Objectiu: convertir-se en el Boston d'Europa

L'any que ve està previst que entri en funcionament el Mercat del Peix, un hub d’innovació i recerca que vol esdevenir un pol de recerca de frontera i d’innovació en medicina de precisió. L'objectiu és que les instal·lacions d’aquest equipament de 45.000 m², que té un cost de 104 milions d’euros i que estan ubicades al costat del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, potenciïn la recerca interdisciplinària i siguin un pol d’atracció per a investigadors d’arreu del món.

Per a aquest motiu, el nou node de coneixement agruparà centres d’investigació, com el BIST o l’IRB Barcelona, unitats de transferència tecnològica, companyies i espais d’innovació. Tot això amb l'objectiu de promoure la col·laboració interdisciplinària i la connexió amb la indústria. La proximitat a hospitals, universitats i empreses reforçarà l’entorn per potenciar el salt del laboratori al mercat.  

No és l’únic hub que s’endegarà en un futur pròxim a Catalunya. El Centre de Regulació Genòmica impulsa un node de bioinformàtica i dades biomèdiques orientat a l’anàlisi massiva de dades òmiques i al desenvolupament d’eines computacionals per a la medicina personalitzada.

Aquests nous hubs creen ciència i generen comunitat, innovació i activitat empresarial. Possibiliten que un investigador desenvolupi una patent i pugui trobar a escassos metres, literalment, un inversor o soci industrial. A més, són el resultat d’un procés que va començar fa vint anys i que ha aconseguit consolidar el sistema de recerca d’excel·lència català i la capacitat d’atreure talent, i ha situat Catalunya entre les regions més productives en ciència a Europa.

De fet, segons les darreres avaluacions de l’índex d’innovació regional (RIS, per les sigles en anglès) que elabora la Comissió Europea cada any a partir de vint-i-tres indicadors relacionats amb el nivell d’innovació de 241 regions europees, el nostre país repeteix el 2025 en la segona millor categoria com a regió innovadora i per primera vegada es posiciona com la regió més innovadora a dins d’Espanya, per davant de Madrid i del País Basc.

Per a Luis Serrano, investigador Icrea al capdavant del CRG, un dels vaixells insígnia de la investigació biomèdica a Catalunya, que el sistema d'R+D+I sigui reconegut internacionalment té a veure amb l’aposta estratègica que el govern català i, en concret, l’aleshores conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, van fer fa dues dècades.

Va ser aleshores, considera aquest biòleg, quan es van establir les bases necessàries i van crear un seguit de centres de recerca punters que van formar la xarxa d’excel·lència CERCA –a imatge i semblança d’institucions punteres europees i americanes– per apostar per un sistema meritocràtic.

Un altre element clau, tal com afegeix Lluís Torner, director fundador de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Castelldefels, considerat un altre dels pilars fonamentals de l’ecosistema de recerca català, va ser el programa de captació i atracció de talent internacional Icrea, així com la posada en marxa de noves universitats, com la Pompeu Fabra (UPF). “Perquè una societat complexa com la nostra creï coneixement i valor econòmic calia un ecosistema que ho fes possible”, considera Torner, que és també catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

“A l’inici era un ecosistema molt fràgil”, segueix aquest físic, que rebla, però, que gràcies a aquell primer impuls inicial, i al fet que al llarg de les darreres dues dècades “tothom hi ha cregut i tots els governs hi han apostat, ara tenim un ecosistema que és capaç de fer recerca molt bona i crear valor econòmic”.

També els inversors s’han anat sumant a aquest ecosistema. Fa quinze o vint anys n’hi havia molt pocs i ara, en canvi, són presents sobretot en temes de biomedicina i tecnològics. És el cas d’Ysios, Invivo o Asabis, entre d’altres, que han aixecat fons importants i han invertit en la creació de noves empreses emergents.

De fet, els darrers set o vuit anys, Catalunya ha viscut un augment important d’empreses emergents, amb idees disruptives i innovadores, sobretot del sector biomèdic. Segons dades del Cercle d’Economia, n’hi ha més de 2.300 d'actives, que se sumen a centres tecnològics com Leitat o Eurecat. Aquest boom ha portat Catalunya a ocupar un lloc destacat al rànquing europeu d’innovació.

 “Avui som un node de biotecnologia i biomedicina molt potent a Europa i com a resultat hem atret grans companyies com Sanofi i AstraZeneca”, que contribueixen a crear ocupació qualificada i afavorir l’atracció d’inversions, i eleven la competitivitat dels clústers biomèdics: “Ens hem posicionat en el mapa internacional”, assenyala Serrano.

I ara, cap a on anem?

Per a Torner, estem en un bon moment després d’anys molt productius, durant els quals l’ecosistema de recerca català ha comptat amb fons europeus i estatals que han dotat alguns àmbits de molts recursos. Un exemple han estat els PERTE, destinats al clima i a la fabricació de xips fotònics d’última generació. “S’han fet unes apostes amb volums de diners mai vistos que han permès agafar cert múscul en bastants àmbits. El repte és com continuarem fins al 2035”, apunta Torner, que reclama que cal finançament en tecnologia profunda estable que permeti escalar resultats. I també empreses emergents. Tot i que comptem amb alguns casos d’èxit, la majoria d’aquestes empreses emergents que es creen a Catalunya tenen entre deu i cinquanta treballadors de mitjana. “Cal escalar-les a cinc-cents treballadors”, considera Serrano.

L’informe de l’estat de la ciència a Catalunya, elaborat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, recull com projectes prometedors es queden en proves pilot per manca de finançament industrial o d’inversors que entenguin els riscos tecnològics. És per això, tal com reclama aquest document, que cal més capital especialitzat en tecnologia profunda i instruments públics que cofinancin la translació.

Així mateix, l’informe destaca que cal millorar la gestió de la propietat intel·lectual i la cultura empresarial, i ajudar el teixit empresarial català a adoptar la tecnologia. A més, recull la necessitat d’una visió estratègica compartida entre Generalitat, universitats, centres de recerca i tecnològics, i indústria, per prioritzar sectors amb avantatge competitiu en què Catalunya ja té una trajectòria consolidada.

“Territoris com la Xina i Europa han fet grans concentracions en alguns àmbits concrets. Cal que ens centrem en no quedar-nos enrere –argumenta–. Tenim la capacitat, perquè tenim els instruments”, però, tal com apunta l’informe Draghi, “per tenir impacte econòmic més enllà de la ciència, cal focalitzar-se”. Sense deixar de donar suport a tots els àmbits, això implica concentrar l’aposta més important de recursos en sectors concrets. En el cas de Catalunya: biotecnologia, biomedicina, quàntica, fotònica i supercomputació. D’aquesta manera, ressalta Torner, “podrem transformar el coneixement i atreure la indústria per tenir capacitat d’arribar al mercat i sobreviure”.  

N'és un exemple la línia pilot de fabricació de xips quàntics que lidera a escala europea l’ICFO, PIXEurope, amb un pressupost de 400 milions d’euros. Aquests circuits integrats són una peça clau i estratègica en sectors tan diversos com les tecnologies de telecomunicacions i mèdiques de diagnòstic per la imatge, així com per a l'automoció i la defensa. El centre català de fotònica serà l’encarregat de construir la infraestructura –els laboratoris durant els pròxims deu anys– i donarà servei tant a empreses com a institucions que treballen amb fotònica per accelerar-ne el desenvolupament i demostrar els seus productes. Ha de contribuir a accelerar desenvolupaments.

“Hem d’estar molt orgullosos del que hem aconseguit fins ara, d’on partíem i on hem arribat. Hem demostrat que som competitius, però no ens podem quedar aquí –considera Serrano–. Hem de seguir millorant i fer una aposta decidida pels sectors en què excel·lim, com la biotecnologia i la fotònica”. Per això considera que cal “més massa crítica” per poder generar ecosistemes com els de Harvard o Boston. “Tenim bones universitats, però tenen problemes de finançament i un munt de restriccions burocràtiques que fan que baixi la mitjana de producció científica i d’innovació”, afegeix.

Un altre repte pendent és el del finançament. Des del sistema d'R+D+I català es reclama suport econòmic des del primer moment. “Que els laboratoris comptin, des de les fases més primerenques, amb inversió perquè puguin crear una empresa que desenvolupi un medicament que curarà algú”, diu Serrano.

En opinió de Serrano, per aconseguir això caldria que els centres amb trajectòria de transferència consolidada disposessin d’un finançament addicional destinat exclusivament a transferència. “Disposar d’un pressupost específic ajudaria a desenvolupar projectes de manera precoç i aconseguir amb això capital risc per portar-los a un grau de maduresa”, afirma aquest biòleg, per a qui Barcelona ha de ser el Boston d’Europa. “No es necessita gaire: aposta decidida, autonomia financera dels centres i donar suport a inversions en recerca i tecnologia primerenques”, resumeix.