Tecnologia

Alberto Sanfeliu: "Segurament, els avatars a les cases seran una realitat"

Investigador en robòtica

4 min
Alberto Sanfeliu.

Els robots evolucionen de pressa. Després de les acrobàcies dels androides de l’empresa Boston Dynamics, al Japó s’estan desenvolupant robots que s’assemblen a les persones perquè les puguin substituir en multitud de situacions. L’enginyer Hiroshi Ishiguro, director del Laboratori de Robòtica i Comunicació Intel·ligent de la Universitat d’Osaka, fins i tot ha desenvolupat un robot que s’assembla a ell mateix i un altre de clavat al ministre de transformació digital del Japó, Taro Kono. Ishiguro lidera el projecte Avatar Symbiotic Society, impulsat pel govern japonès, que té per objectiu desenvolupar la tecnologia perquè robots avatars i persones convisquin en una societat en què els humans puguin superar les limitacions de l’espai i del temps i puguin actuar a distància a través d’aquests ginys. L’investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya, Alberto Sanfeliu, és l’únic investigador de fora del Japó que participa en el projecte, que aquesta setmana s’ha presentat a Barcelona.

Què és exactament un avatar?

— Un avatar cibernètic pot ser un gràfic en una pantalla o un robot físic, que pot ser operat a distància o autònom. La idea és que en el futur aquestes dues vessants es combinin. Tu podràs tenir el teu avatar, que podrà ser en un altre lloc, i podràs parlar a través seu, però també funcionarà amb autonomia. Per moure’s d’un lloc a l’altre, per exemple, no caldrà que el condueixis.

Per a què serviran aquests avatars?

— Una primera aplicació podria ser, per exemple, el cas d’una persona que no es pugui moure. A través d’un avatar podrà viure la vida de fora. Això serà socialment important. Una altra és que l’avatar estigui en un altre lloc i que tu puguis ser allà a través seu. Si jo després de parlar amb tu a Barcelona he de donar una conferència a Nova York, no cal que hi vagi, sinó que ho puc fer a través del meu avatar que, a més, podria anar fent la introducció de manera autònoma, i després jo donaria la conferència i contestaria les preguntes. I si al cap d’una estona tinc una reunió a Sidney, la podré fer amb un altre avatar. Aquesta idea de tenir múltiples avatars físics és probable que sigui una realitat d’aquí a un temps.

També es podran compartir avatars?

— Aquesta és una altra manera de treballar: tenir un avatar de manera que diverses persones puguin parlar a través seu. Puc tenir un avatar amb el qual estic parlant amb un estudiant, però d'aquí a una hora puc parlar amb la meva mare.

Quin valor afegit aporten aquests avatars respecte de les videoconferències?

— En una conversa, hi ha un percentatge molt gran de la comunicació —alguns investigadors diuen que és el 80%— que es produeix a través del moviment del cos i de la cara, amb expressions. Aquesta és la nostra manera normal de comunicar-nos. I aconseguir això a través d’una pantalla plana és difícil. La gràcia és que l’avatar es mou, gesticula i imita les expressions de la persona que parla, cosa que augmenta l’empatia de l’interlocutor.

Aquests avatars estan molt controlats, però també tenen autonomia. Pot ser que cometin errors?

— En el moment que s’utilitza la tecnologia, sigui dirigida per algú o autònoma, pot passar. Però depèn de nosaltres, de com permetem que s’utilitzi. En realitat, hem de pensar que si l’avatar fa alguna cosa malament és perquè algú n’està fent un mal ús o perquè algú l’ha programat malament.

Per tant, si un avatar fes mal a algú, la responsabilitat seria de la persona a qui li fa d’avatar?

— Segurament, però el tema de la responsabilitat és complicat, tal com passa amb els cotxes autònoms. Ara la té el conductor, però potser també s’hauria de considerar el fabricant o qui l’ha programat per última vegada.

Quan interactues molt amb un avatar d’algú pots agafar-li un cert afecte, oi?

— Sí, això ja està passant a tot arreu, fins i tot amb robots que tenen molt poca capacitat d’interacció, que no són avatars. Hi ha gent que quan se li espatlla un d’aquests robots vol que els tornin el mateix robot i no un altre de nou. Per tant, és evident que passarà, és una relació humana normal. Igual que passa amb els animals, passarà amb els robots.

Però un animal és un ésser sensible i un robot no. Almenys de moment.

— El que passa és que la gent pot creure que ho són. Perquè projectem el que volem en l’altre, sigui un robot, un animal o una persona. Hi ha experiments reals en què es veu que això està passant.

Si hi ha aquesta projecció, els robots poden ser un element molt important en la vida d’algunes persones. Haurien de tenir algun tipus de dret?

— Aquestes relacions seran una realitat i s’hauran de regular. Ja s’està fent amb la intel·ligència artificial i s’haurà de fer amb aquestes màquines. Bé, no els vull dir màquines perquè seran molt més que això.

També és possible que dos avatars es relacionin entre ells de manera autònoma i independent dels humans. Com hem de considerar aquesta relació?

— Podria ser, sí, i això és una cosa nova. Ara s’estan fent reunions entre experts per parlar d’aquestes relacions, de robots amb persones, de robots entre ells i de robots amb animals. I quan fem projectes d’experimentació amb robots que interactuen amb persones, ja passem per un comitè d’ètica, igual que hi passen els estudis mèdics.

Vostè ja té el seu avatar?

— Encara no. Però en un futur, per què no?

Acabarem tots amb avatars?

— Podria ser. Segurament, els avatars a les cases seran una realitat, però la tecnologia anirà canviant i dependrà de la imaginació de la gent. Ara ens podem imaginar un futur, però segurament acabarà sent diferent. Ara bé, els avatars hi seran.

stats