La Terra gira més de pressa i els dies s'escurcen

Si els dies no fossin més llargs no seria estiu. Les albades trenquen d'hora i els capvespres arriben tard, cosa que permet més temps per fer excursions tranquil·les a la platja o barbacoes llargues. Però quan es tracta del dia astronòmic complet –una sola rotació del planeta Terra en què la maneta de les hores es mou dues vegades al voltant d'un rellotge estàndard–, alguns dels dies més curts de l'any tindran lloc el juliol i l'agost d'enguany.

Aquesta setmana ja s'han vist els dies més curts del 2025 fins ara, segons dades de l'Observatori Naval dels Estats Units i el Servei Internacional de Sistemes de Rotació i Referència de la Terra. Dimecres, la rotació va ser d'uns 1,34 mil·lisegons menys que 24 hores, i a finals de juliol i principis d'agost s'esperen girs més ràpids, segons les prediccions del lloc web Time and Date.

Això no és una anomalia del tot: els girs del nostre món han estat més ràpids del que és habitual últimament i el dia mitjà s'ha anat escurçant principalment durant l'última dècada. En els darrers cinc anys, aproximadament, la rotació completa ha estat d'una mica menys de 24 hores la major part de les vegades. I els factors que impulsen el canvi inclouen els moviments al nucli de la Terra, els canvis atmosfèrics i la posició de la Lluna.

Però les tendències a llarg termini no suggereixen que els dies s'escurcin a perpetuïtat. De fet, és tot el contrari. Durant molts mil·lennis, els dies s'han anat allargant. Un Tiranosaurus rex que va viure fa 70 milions d'anys hauria experimentat una rotació diària mitjana d'unes 23 hores i mitja, segons han descobert els estudis. Segons el professor d'investigació al Centre d'Investigació Espacial de la Universitat de Texas a Austin, Clark R. Wilson, s'espera que la tendència a l'allargament continuï. "Ara bé, el procés és tan lent que queda molt enllà de les escales de temps humanes".

Segles de diferències

La principal raó està en l'energia perduda per les marees. L'estirament gravitatori de la Lluna és responsable dels canvis de marea a la Terra. Aquests corrents escalfen l'oceà molt lleugerament i dissipen energia, cosa que alenteix la rotació de la Terra i permet que la Lluna s'allunyi més a mesura que passa el temps.

Actualment, la taxa de retrocés és d'uns 4 centímetres cada any. Per dir-ho en termes físics, la Lluna i la Terra es poden considerar un sol sistema i el seu moment angular total (una mesura de la seva rotació) és constant. A mesura que la Lluna expandeix la seva òrbita i el seu moment angular augmenta, el moment angular de la Terra ha de disminuir. Per tant, els dies s'allarguen.

Ara bé, és un procés que triga milers de milions d'anys i es complica per fluctuacions a curt termini. Segles de dades mostren que la velocitat de rotació de la Terra mai ha estat constant. Hi ha hagut períodes lents, com a principis dels anys noranta o setanta, en què la durada d'un dia superava regularment les 24 hores en més de 2 mil·lisegons. I hi ha hagut períodes més ràpids, com ara.

Molts factors dins de la Terra i per sobre impulsen aquests canvis i poden canviar dia a dia o dècada a dècada. El moviment de materials dins la Terra, des del nucli fins al mantell i l'escorça, pot afectar les velocitats de rotació. i el clima i els canvis climàtics a llarg termini també.

"És un problema extremadament difícil descobrir els diferents factors que hi contribueixen", afirma Surendra Adhikari, geofísic del Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA. Tots junts creen una mena de patró d'interferència que explica per què la durada d'un dia terrestre ha estat variable durant tot el temps que els humans han pogut mesurar-la.

L'impacte de la crisi climàtica

Adhikari també ha contribuït a la investigació que demostra que la crisi climàtica, impulsada pels humans, podria convertir-se en un factor clau de dies més llargs. Quan el gel es fon al mar, estén l'aigua lluny dels pols i cap a l'equador. Això fa que el planeta sigui més aplatat, cosa que pot alentir-ne la rotació, de manera molt semblant a un patinador sobre gel que gira més lentament quan té els braços estesos i gira més ràpidament quan els acosta al cos.

Tots aquests efectes interactuen de manera complexa, segons el cap del Departament d'Orientació de la Terra de l'Observatori Naval dels Estats Units, Nick Stamatakos. "Com que la Terra és força gran i complexa, i els canvis que hem de mesurar són molt petits, la nostra capacitat per predir el moviment de la Terra és molt difícil".

Ara bé, les dades del passat recent són prou clares: la velocitat de rotació de la Terra s'ha accelerat. I per a aquells de l'hemisferi nord, on l'estiu tot just ha començat, és un recordatori astronòmic que el temps pot volar fins i tot quan els dies de molta calor s'allarguen.

Copyright: The New York Times