17/09/2021

Tesla, un savi de novel·la

2 min
Nikola Tesla, al seu laboratori de Palm Springs, el 1900

Ara que s’ha traduït al català Llampecs, la peculiar i interessant biografia novel·lada de Nikola Tesla escrita per Jean Echenoz, m’han vingut al cap referències literàries al seu gran rival, Edison. Aquest va jugar molt brut amb Tesla, físic d’origen serbi que va descobrir, entre altres coses, el corrent altern. El menys condescendent amb l’inventor nord-americà deu ser John Dos Passos. A El paral·lel 42 (1930) li dedica una de les semblances biogràfiques incloses a la novel·la. La titula El mag elèctric. No n’estalvia els mèrits, com tenir una gran empenta i aconseguir centenars de patents. Tampoc n’amaga els primers fracassos ni l’avidesa pels guanys.

D’una manera subtil, Dos Passos dona una visió amoral de l’inventor: un home que treballava setze hores diàries i que no es preocupava gens de les matemàtiques, del sistema social o dels conceptes filosòfics. Entre moltes altres coses, va idear la casa de ciment, que proporcionaria “llars econòmiques, idèntiques i higièniques als treballadors en l’era de l’electricitat”.

Abans hi havia hagut l’Edison que Auguste Villiers de l’Isle Adam va retratar a la novel·la L’Eva futura (1886), un mag quasi sord, “com un Beethoven de la ciència”, que crea una màquina que, segons ell, és la dona ideal. Naturalment, ho fa amb l’ajut de l’electricitat, “una Sherezade miraculosa”. L’obra va popularitzar el terme androide.

Edison també va donar lloc a un epònim: edisonades, històries de joves científics solitaris que atenyen els seus objectius sense que els límits imposats per les lleis físiques importin gaire, i que acaben sent uns herois. Tot el contrari de persones més ingènues com Nikola Tesla, que si de cas donaria lloc a teslades, històries de genis fracassats perquè no han tingut prou visió empresarial ni prou malícia.