Salt rep les cinc primeres sol·licituds d'habitatge social de famílies que viuen al bloc de la PAH

La plataforma assegura que tots els inquilins de l'edifici ocupat demanaran un nou pis a la Generalitat

L'Ajuntament de Salt ha rebut les cinc primeres sol·licituds de persones del bloc del 'banc dolent' ocupat per 16 famílies sense casa que han demanat formalment un pis de lloguer social. Segons la portaveu de la PAH, Marta Afuera, la intenció és que totes les famílies del bloc facin aquest tràmit, imprescindible per accedir a un pis.

Dijous acaba el termini que el Tribunal Europeu dels Drets Humans va donar al govern espanyol perquè enviés documentació per acreditar que no es vulneren els drets humans reconeguts internacionalment. L'Ajuntament de Salt ha enviat aquest mateix dimecres a l'Advocacia de l'Estat un informe amb els expedients dels serveis socials sobre les famílies, les peticions d'empadronament i una cronologia dels fets, entre d'altres.

Aquest matí, cinc persones que viuen al bloc ocupat per la PAH des del 22 de març han anat a formalitzar una sol·licitud per accedir a un pis de lloguer social. Des de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya van informar que ja tenen a disposició diversos pisos per a les famílies del bloc però van alertar que calia que hi hagués una sol·licitud formal per iniciar el procés d'adjudicació.

L'Ajuntament de Salt va citar les famílies perquè anessin a signar les sol·licituds per a un nou habitatge social dilluns, però llavors la PAH va preferir assessorar-se legalment abans de fer el pas.

Segons ha declarat la portaveu del moviment a Girona, Marta Afuera, després d'aquestes consultes han decidit fer aquestes peticions. Aquest matí s'han registrat les cinc primeres i la voluntat és que properament acabin de fer el tràmit totes les persones que viuen al bloc.

Segons ha avançat la portaveu de la PAH, de moment desconeixen quin tipus de pis se'ls podria oferir, a quin preu o on estaria situat. Afuera també ha demanat que no es faci "cap excepció" amb les famílies del bloc i ha recordat que són moltes les persones que tenen problemes d'habitatge.

Afuera ha manifestat que la Generalitat té entre 150 i 200 pisos per a casos d'emergències i que els habitants del bloc de Salt "no volen passar per davant de ningú". "Ens agradaria que tant l'Ajuntament de Salt com el Govern reconeguessin davant d'Estrasburg que no hi ha recursos per atendre la situació d'emergència habitacional que viu Catalunya i que estan desbordats", ha declarat.

Informes camí d'Estrasburg
Aquest dijous 24 d'octubre acaba el termini que el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg va donar al govern espanyol per respondre a un seguit de preguntes amb l'objectiu de demostrar que s'han garantit en el cas del bloc de Salt els drets humans reconeguts internacionalment, com el dret a l'habitatge o la protecció de la infància.

L'advocat de la PAH, Benet Salellas, ha detallat que la informació requerida per Estrasburg fa referència a tots els moviments que des de les administracions s'han fet fins a la data fixada per al desallotjament (el passat 16 d'octubre) per buscar una sortida a aquestes famílies. La portaveu del moviment, Marta Afuera, ha lamentat que fins que no hi ha hagut un pronunciament del tribunal europeu "no s'hagi mogut un dit".

Fonts de l'Ajuntament de Salt han explicat que aquest matí a primera hora s'ha enviat a l'Advocacia de l'Estat informació diversa que inclou expedients dels serveis socials sobre famílies que viuen al bloc, les peticions que s'han tramitat d'empadronament i les que ja estan concedides, les intervencions que des de l'Ajuntament s'han fet (per exemple, les identificacions que la policia local ha dut a terme per conèixer qui vivia al bloc) o una extensa cronologia dels fets i les reunions que s'han mantingut amb la PAH.

L'Advocacia de l'Estat és l'encarregada de fer arribar aquesta informació fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que va decidir posposar el desallotjament fins al 29 d'octubre, quan s'haurà de tornar a pronunciar.

El + vist

El + comentat