La ciència frena les espècies exòtiques invasores a l'estany de Banyoles

BanyolesL'estany de Banyoles, amenaçat durant les últimes dècades per la proliferació d'espècies exòtiques invasores −de flora i de fauna−, entreveu la seva supervivència gràcies als èxits científics i als plans de conservació posats en marxa per salvar les espècies autòctones. Es tracta del llac càrstic −produït per l'acció erosiva de les aigües subterrànies− més important de la península Ibèrica, i compta amb diverses figures de protecció que avalen l'interès dels seus recursos naturals, però també la seva importància cultural i històrica.

L'estany de Banyoles està catalogat com a lloc d'importància comunitària −una de les figures de protecció previstes a la xarxa europea Natura 2000− i com a aiguamoll d'importància internacional, però a més gaudeix del títol de bé cultural d'interès nacional", que reconeix la importància cultural dels passejos riberencs i de les "pesqueres" que es van construir sobre el llac a mitjans del segle XIX.

Espècies en situació crítica

El biòleg Miquel Campos coordina el Projecte Estany, un programa Life+ finançat per la UE per recuperar i protegir la biodiversitat original del llac mitjançant el control de les espècies exòtiques invasores. En declaracions a Efe, Campos ha subratllat que l'espai alberga onze hàbitats diferents d'interès comunitari i algunes espècies la conservació de les quals és prioritària per a la UE, però que es troben en una situació "crítica" i extremament amenaçades.

Campos s'ha referit a la importància social, lúdica i esportiva de l'indret, i ha observat que no es pot obviar que la ciutat, de 18.000 habitants, viu a la riba del llac, i que aquest és l'escenari de moltes competicions de natació o de rem −va ser subseu olímpica el 1992− i un atractiu turístic molt important.

Regressió del peix frare

Banyoles acull una de les escasses poblacions de peix frare −que habita en alguns rius espanyols, però només en aquest llac−, i invertir l'actual regressió d'aquesta espècie és un dels objectius prioritaris del Consorci de l'estany de Banyoles i de Porqueres −en el qual participen la Generalitat, la Diputació de Girona i els Ajuntaments de Banyoles i Porqueres−. A més del peix frare, els tècnics estan bolcats en la recuperació de quatre espècies d'interès comunitari i els seus hàbitats: el barb de muntanya, la nàiada allargada −un musclo de riu− i dos tipus diferents de galàpet, l'europeu i el leprós.

Captures i alliberaments

Així, durant els últims anys s'han intensificat les tasques per capturar exemplars d'espècies "invasores" −principalment, tortugues de Florida− i s'han perfeccionat els sistemes de captura selectiva d'aquestes espècies. Simultàniament, els tècnics han procedit a successius "alliberaments" de peixos procedents de rius pròxims que estan més ben conservats i de tortugues autòctones criades en captivitat, i a poc a poc uns i altres estan recuperant l'espai que havien perdut davant la proliferació dels depredadors "exòtics". Però entre els èxits de l'estany destaca la cria en captivitat −per primera vegada a Europa− de nàiades (musclos de riu), petits bivalves considerats "bioindicadors" de l'estat ecològic de l'aigua, ja que per a la seva reproducció necessiten l'existència de bones poblacions de peixos autòctons.

Cria de nàiades en captivitat

El Consorci de l'Estany ha posat en marxa un laboratori per criar en captivitat les nàiades −una espècie molt protegida però molt greument amenaçada−, i durant els últims anys ha aconseguit multiplicar la producció i reduir les elevades taxes de mortalitat que es registraven durant els primers dies de vida. Miquel Campos ha apuntat que els procediments que han portat a l'èxit d'aquest laboratori seran "exportats" a altres llocs d'Europa on les nàiades pateixen la mateixa regressió, i que el conjunt de projectes que s'han posat en marxa a Banyoles tindran un caràcter demostratiu per a altres zones de la Xarxa Natura 2000 afectades per la proliferació d'espècies invasores