La discoteca va començar a matar orquestres de ball a tots els pobles

Lluís Brugués, estudiós de la música, recorda que la primera gran crisi de la música de ball té lloc als anys 60, amb l’aparició de les discoteques i l’entronització de la música enregistrada. El desinterès pel directe i l’aparició dels instruments elèctrics, amb les bandes de rock i pop, toca de mort, entre els 60 i els 80, moltes formacions de música de ball. Brugués explica que algunes es van reconvertir al petit format (orquestrines o conjunts), aprofitant el boom turístic de la Costa Brava. Als 90 les poques formacions amb cobla que encara queden miren de potenciar-la i també programen concerts cantats més espectaculars. “Només les que es modernitzen, invertint en aparells de llum i so i més endavant en mitjans audiovisuals, aconsegueixen mantenir-se”, diu Brugués.

Els pobles de les comarques gironines on havien existit cobles i formacions de ball ja desaparegudes són incomptables: Bordils, Tortellà, Figueres, Palafrugell, Palamós, Calonge, Llagostera, Vidreres, Cadaqués, Banyoles, Sant Feliu de Guíxols, Girona, Olot, Ripoll, Santa Coloma de Farners, Arbúcies, etc.

Adeu a desenes d’orquestres

Entre les formacions històriques ja desaparegudes, Brugués cita les següents: Setson, Caravana, Marimba, Amoga, Marina, Principal de Llagostera, Miramar, Orquestra Girona, Principal de Girona (després Atlàntida) o Principal de Cassà de la Selva (després Selvamar).

Actualment, queden a Girona sis cobles-orquestres: Maravella, Principal de la Bisbal, Montgrins, Selvatana, Nova Blanes i Costa Brava.

Fora de les comarques gironines, les grans formacions orquestrals de ball són comptades, ja que mai no hi ha hagut gaire tradició: Rosaleda, Venus i La Chatta, entre les més cotitzades, i quatre o cinc més de caràcter més eventual.

Més continguts de