Gautier Sabrià: “El Front Nacional és l’únic que pot trencar la dinastia de poder a Perpinyà”

Eleccions rere eleccions, el Front Nacional (FN) demostra que té un espai electoral ben consolidat a la Catalunya del Nord . A les eleccions municipals del 2014 va ser la força més votada a la primera volta i va estar a punt d’imposar-se a la segona, cosa que, probablement, hauria passat si el candidat socialista Jacques Cresta no hagués optat per retirar-se. També a la primera volta de les departamentals de l’any passat va ser la força més votada. En el conjunt de França és la tercera força després de la Unió per un Moviment Popular (UMP) i el Partit Socialista (PS). Gautier Sabrià segueix de prop l’FN a la Catalunya del Nord.

Per què el Front Nacional té tanta força a la Catalunya del Nord?

És una presència històrica. Catalunya del Nord sempre ha sigut un territori molt favorable per a l’extrema dreta per diferents raons. L’FN parla molt de la immigració, aquí hi ha una barreja prou important i ells en fan una carta política, com arreu de l’estat francès. També hi ha una població pied-noir [colons francesos d’Algèria repatriats] important i hi ha un vot històric d’aquesta comunitat cap a l’FN.

En els últims anys sembla que tenen moltes opcions d’arribar a governar institucions.

Estan fent un discurs de desdemonització i els funciona. En comptes de presentar-se com una dreta més radical, intenten assemblar-se a una dreta més republicana. Han apartat alguns dels líders més veterans i incòmodes, com el mateix Jean-Marie Le Pen, i també el discurs antijueu. Quan el seu pare diu que les cambres de gas són un detall de la història, Marine hi està del tot en contra, i ara ella afirma: “El nou FN sóc jo”. Quan un càrrec electe posa un correu o un tuit antijueu o homòfob a les xarxes socials el fan fora ràpidament, sense que hi intervingui cap comissió interna. Això, que segons com podria debilitar el partit, l’està reforçant. Altres partits no són igual d’expeditius i llavors l’FN ho agafa i ho remarca. Sobretot a nivell comunicatiu, són molt bons, ultraagressius i estan ultrapresents als mitjans.

El company sentimental de Marine Le Pen, Louis Aliot, viu a Perpinyà. Deu influir-hi...

I tant, és la cara visible de l’FN a la Catalunya del Nord i és un personatge clau. Té molta visibilitat als mitjans estatals i, com que són companys sentimentals, això fa que molts caps de setmana et puguis trobar Marine Le Pen a Perpinyà prenent una copa a la plaça de la República quan, en principi, no viu aquí. I, esclar, molta gent va a saludar-la, a tocar-li la mà. És una estrella quan ve aquí. Això de ben segur que té un impacte.

Besiers ja és governada per l’FN. ¿Perpinyà podria ser-ho en les pròximes eleccions municipals?

És la gran pregunta. Sí que hi ha un perill. Històricament tenim la vergonya de ser la primera població de més 100.000 habitants on hi va haver un candidat de l’FN que va guanyar la primera volta. Abans de les municipals, Perpinyà, que no acostuma a ser gaire mediàtica, sortia cada setmana als grans mitjans francesos en reportatges que explicaven per què seria la primera gran població francesa on governaria l’FN. A més, a Perpinyà, en la vida política municipal, gairebé es pot dir que tenim una dinastia. Hem tingut 50 anys d’alduyisme [pels mandats consecutius de Paul Alduy, durant 34 anys, i Jean-Paul Alduy, el fill, durant 16 anys] i ara l’alcalde és Jean-Marc Pujol, que va ser l’adjunt de Jean-Paul Alduy. L’única alternativa que es presenta una mica viable, malauradament, és Louis Aliot. És l’únic que té potència per trencar aquesta tradició familiar. El PS mai ha presentat un candidat prou fort. En tot cas, la situació a Perpinyà el 2020, quan hi tornarà a haver eleccions municipals, dependrà del que passi l’any que ve a les eleccions estatals. Si l’FN arriba al govern de l’Estat, pot ser un pont d’or per a Aliot per arribar a l’alcaldia de Perpinyà. Per tant, per predir el futur de Perpinyà cal esperar al 2017.

Quina és la relació d’Aliot amb la catalanitat del territori?

És molt interessant analitzar l’ús que fa de la identitat local. Quan arriba aquí el 2006, no té cap interès per tot el que és català i, en canvi, ara li fa goig recordar que el seu germà va néixer a Perpinyà. S’hi ha anat acostant perquè aquí fer política sense tenir en compte la catalanitat, que no vol dir catalanisme, és molt més complicat. La notícia que ell participaria en la Processó de la Sang va complaure el seu electorat catòlic, però també va demostrar que està integrat aquí, en les tradicions i la vida locals. Ho resumeix la seva frase “ Catalan, d’accord, mais Français d’abord ”. Per altra banda, crec que la seu de l’FN a Perpinyà deu ser l’única de l’estat francès on hi ha una altra bandera al costat de la francesa, la senyera. I la seva adjunta té un discurs molt més radical a favor del tema català. Entenent que el sentiment de catalanitat aquí és vist sovint com un particularisme de la República Francesa. Si demà hi ha un estat català independent al Principat, em pregunti quina serà la reacció aquí.

Després del Brexit, l’FN està decidit a explotar el Frexit. ¿Veu factible que qualli aquest discurs?

És molt possible. Si abans ja ho deia, ara l’FN té un exemple per demostrar que les seves tesis no eren tan surrealistes. És una idea que va sorgir d’ells i que altres formacions d’extrema dreta i alguna d’esquerres, com la de [Jean-Luc] Mélenchon, s’han fet seva. Malgrat ser d’esquerres, ell també juga en el mateix terreny populista que Le Pen i té molt present el discurs patriòtic. L’FN té prou força avui per imposar un tema en el debat públic, i és un tema que li aniria molt bé perquè li permet tenir un discurs sobiranista francès, de voler recuperar el poder a casa nostra, la gestió de les nostres fronteres, etc. Els permetrà fer el discurs dicotòmic “el poble francès versus els tecnòcrates de Brussel·les”. Té tots els ingredients perquè esdevingui un tema clau en les pròximes eleccions.