Projecte pioner per restaurar la Pletera a l’Estartit

L’EstartitEntre la gola del Ter i els Griells, a primera línia de mar, la urbanització inacabada de la Pletera de l’Estartit envaeix des del 1986 l’espai que anteriorment ocupaven un conjunt de llacunes costaneres de gran valor ecològic. A vista d’ocell, el passeig que discorre paral·lel a l’avinguda Illes Medes fa pensar en una pista d’aeroport inutilitzada; i les rotondes, també inservibles, semblen punts d’aterratge per a helicòpters. Sobre el terreny, plaques de ciment malmès, muntanyes de runa i unes ostentoses i descontextualitzades columnes grises certifiquen la magnitud del disbarat. De les sis illes d’habitatges projectades a mitjans dels anys 80 només se’n va acabar construint una, però els aiguamolls, reblits i dessecats, van ser engolits per la golafreria urbanística.

Iniciativa ambiciosa i innovadora

Tot i que el projecte es va aturar el 1988 i, catorze anys després, el pla general de Torroella de Montgrí va transformar la zona en no urbanitzable, han hagut de passar gairebé 30 anys per iniciar la restauració d’aquest sector degradat. Es tracta, això sí, d’una iniciativa ambiciosa i molt innovadora, a l’avantguarda en les actuacions de recuperació i renaturalització d’espais naturals a Europa. El projecte Life Pletera, coordinat per la geògrafa Àgata Colomer i finançat en un 75% per la Unió Europea, destinarà 2.528.148 euros a eliminar les parts parcialment urbanitzades i retornar l’espai al seu estat original.

“L’objectiu és recuperar el sistema de maresmes, restituir el seu valor ecològic i convertir-lo en un recurs turístic mediambiental”, assenyala la coordinadora. Fins al 2018, Colomer vetllarà pel bon desenvolupament d’un projecte que és pioner a tot l’Estat i que també compta amb les aportacions de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, la Generalitat, la Diputació de Girona, la UdG i l’empresa pública Tragsa.

Les obres començaran al setembre, però fa dos mesos es va iniciar una prova pilot per avaluar científicament aspectes relacionats amb la qualitat del sòl i la capacitat d’adaptació de la vegetació i determinar com evoluciona el terreny durant la primavera i l’estiu.

Tres mètodes de treball

En total, s’han realitzat 17 cales que han permès esbrinar que el rebliment es compon majoritàriament de còdols i sorres i no hi ha runa o material de rebuig. Com que aquest material està ben diferenciat del substrat argilós de la maresma antiga, podrà ser retirat sense alterar el substrat original. I el fet que l’estructura inicial de llims es conservi en força bon estat facilitarà la futura recolonització amb vegetació pròpia de la zona. Un cop retirat el material acumulat, s’assajaran tres mètodes de treball per decidir quin és el més convenient: en una part no es farà cap actuació per valorar la capacitat de revegetació espontània, en una altra es descompactarà la capa de llims per oxigenar-la, i en una altra s’estendrà una capa de terra vegetal més superficial. Passat l’estiu es valorarà quin dels mètodes de restauració és més efectiu.

Després de retirar el passeig, demolint els diferents tipus de paviment i el mur i traient la base d’escullera del vial, es crearan llacunes i es recuperaran les comunitats de maresma. Un nou sistema format per tres llacunes d’inundació temporal amb una cota aproximada de 30 centímetres s’intercalarà amb tres llacunes d’inundació permanent amb una cota variable. També es preveu la creació d’una nova llacuna a l’oest de la de Fra Ramon. A la banda de saladar, a tres cotes diferents, hi haurà tres maresmes -nord, central i sud- que en total ocuparan 10,9 hectàrees. Al límit nord d’aquest espai es disposaran tres terrasses a diferents cotes que permetran establir un espai de transició escalonat entre la zona urbana i el sistema de llacunes i maresma.

El conjunt estarà format per bandes ordenades de manera paral·lela a la costa, d’acord amb l’estructura típica de la maresma litoral. A més de la banda formada por dunes mòbils i per un cordó dunar d’un quilòmetre, n’hi haurà tres més: de gradient -una barreja de materials sorrencs alternats amb substrats argilosos-, de llacunes permanents -nuclis de població de fartet, peix en perill d’extinció- i de saladar, maresma halòfila que permeti el sobreeiximent de les depressions d’inundació permanent.

Canvi climàtic, ecoturisme i art

Un dels objectius del Life Pletera és que el sistema respongui adequadament a les previsions del canvi climàtic (augment del nivell del mar i més freqüència de pertorbacions intenses) i garanteixi la funcionalitat ecològica del conjunt. Actualment l’espai està desfragmentat i alterat. Quan hi ha temporals de mar importants, per exemple, mobilitzen la sorra de la platja i la dipositen a les maresmes més properes, especialment a la zona amb el front de dunes més erosionat. Amb el sistema dunar ben estructurat, això seria pràcticament inapreciable. La restauració no tindrà només una incidència mediambiental, sinó també econòmica: garantirà un model turístic més sostenible.

El projecte de desurbanització i restauració de les maresmes incorporarà la mirada de cinc artistes visuals que faran un seguiment personal de l’evolució dels treballs i reflexionaran, des de la seva creativitat, al voltant del concepte de paisatge. Els responsables del projecte han buscat la complicitat d’artistes de diferents disciplines que poden aportar una visió heterogènia però tenen en comú l’interès per conceptes com paisatge, lloc, límit, frontera, memòria o usos de l’espai.

Es tracta de Jordi Morell (Salt, 1975), Joan Vinyes (Torroella de Montgrí, 1954), Esteve Subirah (Ullà, 1975), Isadora Wilson (Santiago de Chile, 1984) i Ivó Vinuesa (Barcelona, 1975), que seran coordinats artísticament per Martí Bosch. Els seus treballs es desenvoluparan durant el procés d’execució del projecte, que està previst que finalitzi el juliol del 2018, i es materialitzaran en diferents suports, espais i intervencions. Poden acabar acompanyant els treballs de desurbanització o els de restauració o posar el focus en un lloc i/o moment determinat.