MÚSICA

'Diàlegs de Tirant e Carmesina' i la utopia contemporània

El 'dream team' Magrané-Rosich-Plensa porta al Liceu una òpera que reivindica el talent català

Després de passar per Peralada l'any passat, arriba al Gran Teatre del Liceu l'òpera de cambra en tres parts Diàlegs de Tirant e Carmesina, basada en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, en cartell del 13 al 15 de febrer. Darrere d'aquest projecte impulsat per Òpera de Butxaca i Nova Creació en el seu 25è aniversari, i coproduït pel Festival de Peralada i el Liceu, hi ha el dream team Joan Magrané, Marc Rosich i Jaume Plensa, tres talents que han confegit un espectacle que es va estrenar amb gran èxit a Peralada el 18 de juliol. 

Crítica de Jaume Radigales dels Diàlegs de Tirant e Carmesina

Joan Magrané, un dels joves compositors més sol·licitats del moment, va tenir carta blanca per compondre la partitura i el primer que va fer va ser triar els intèrprets –Josep-Ramon Olivé (Tirant), Anna Alàs i Jové (viuda reposada / Plaerdemavida) i Isabella Gaudí (Carmesina)–, així com el director musical, Francesc Prat, que dirigeix un quartet de corda més arpa i flauta. "La potència ve d’ells, que s’entenen i es coneixen, i la resta s’ha fet com una peça orfebreria, paraula per paraula, i hem destil·lat el text per anar a l’essència de l'obra”, explica el compositor. Colze a colze, han treballat amb el llibretista Marc Rosich, que ja havia dut el Tirant a escena fa tretze anys en l'espectacle teatral de Calixto Bieito. Rosich ha concentrat ara les mil pàgines del Tirant en una hora i vint minuts, centrant-se en els diàlegs de quatre personatges i respectant el valencià medieval que "dona una estranya qualitat més enllà del realisme".

"L'obra ressegueix la tensió sensual irresolta d’aquesta parella [Tirant i Carmesina], i quan finalment arriba la consumació de l'acte sexual, Carmesina diu: «¿Per tant curt delit hem hagut d’esperar tant?»", explica Rosich. Enmig d'aquesta passió carnal que s'obre camí hi ha el doble rol que interpreta la mezzo Anna Alàs i Jové, la viuda reposada i Plaerdemavida. "Responen a vocalitats molt diferents i gràcies a la tècnica que m'han ensenyat els mestres de cant tinc recursos de colors i flexibilitat vocal per abordar-los, però sobretot cal tenir ganes de jugar i sentir-se còmode a l’escenari", comenta Alàs, que també fa referència a l'enginyós vestuari de Joana Martí, que genera un "codi" que ajuda el públic a comprendre el canvi de rol. 

Com un puntal més de l'obra, l'artista plàstic Jaume Plensa ha concebut l'escenografia com una "actitud" més que un "espai d'objectes". "Em va semblar que no s'havia de fer una lectura literal del text, sinó parlar d’un tema tan essencial com és la utopia, que abraça qualsevol moment de la creació, i també del desig humà", argumenta l'artista. La seva proposta passa per un joc de neons que s'encenen de manera paral·lela a la trama principal fins a dibuixar la paraula utopia

Quin futur per a l'òpera?

"Aquesta òpera representa el talent que hi ha a casa nostra, però estaria bé que tingués continuïtat i poguéssim afrontar junts una altra producció", reivindica el baríton Josep-Ramon Olivé. "No només ens hem de limitar a interpretar un repertori del passat perquè aquest és el futur de l’òpera –assevera la soprano Isabella Gaudí–. S’ha d’apostar per la nova creació artística, perquè si no l’òpera entrarà en decadència: cal renovar l’atenció del públic jove i això passa per explicar noves històries". "És lògic que si inverteixes diners públics en gent que té talent, com ha estat el nostre cas, es continuï invertint perquè això segueixi creixent i florint”, afirma la mezzo Anna Alàs. De fet, Magrané i Rosich ja estan treballant en nous projectes que aviat tindran sortida al Liceu. Víctor Garcia de Gomar, el director artístic del teatre, també ha convidat Jaume Plensa a col·laborar de nou amb el teatre. De moment , Diàlegs de Tirant e Carmesina anirà al Teatre Principal de València al maig i estan en converses perquè es pugui programar al Teatro Real de Madrid.