Crítica de cinema

'Liberté', la llei del desig d'Albert Serra

Crítica de la nova pel·lícula del cineasta de Banyoles, tot un prodigi de posada en escena

Direcció i guió: Albert Serra. 132 minuts. França, Portugal i Espanya (2019). Amb Helmut Berger, Marc Susini i Iliana Zabet.

A l’interior d’una carrossa enmig del bosc i en plena nit, un aristòcrata li està menjant el cul a una dona noble mentre altres persones miren l’escena. Els seus ulls estan desorbitats amb el paisatge de la carn que té davant seu, mentre que el seu rostre, desencaixat, esdevé la imatge d’un desig que ofega. Així de prop arriba la càmera d’Albert Serra a Liberté, sobre un grup de llibertins expulsats de la cort de Lluís XIV que durant una nit es deixen arrossegar per unes pulsions eròtiques que no coneixen cap límit. Sade i Bataille conflueixen, així doncs, en aquest exercici que va néixer com a obra teatral i que, sota el nom de Personalien, va ser instal·lació museística abans que pel·lícula, i en què Serra demostra que en matèria de demiürg dels cossos, ara per ara, no hi ha cap cineasta que pugui superar-lo.

Albert Serra: “Jo no vull res amb el públic, ni agradar-li ni incomodar-lo”

S’ha de dir clar: Liberté és un prodigi de posada en escena. Tot i que la trama segueix certes convencions narratives, la immersió que proposa el cineasta, transformant la platea de la sala de cinema en un pati de voyeurs més o menys perversos, més o menys incòmodes, es desplega amb una destresa magnifica, mitjançant jocs de mirades, un subtil ús del fora de camp i aparicions inesperades. Liberté aposta primer per un ritme cautelós, després lúdic i lúbric, per arribar, ja en el corol·lari, a la buidor de l’excés i al miracle del cinema lliure.

Més continguts de