Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Raimon: "Jo no sóc dels meus, quan els meus volen que siga com ells voldrien i no com saben que sóc"

El cantautor ha rebut aquest dimarts el 46è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música Catalana. L'ha volgut dedicar a tots aquells que lluiten a favor de la cultura catalana

Raimon ha rebut aquest vespre al Palau de la Música catalana el 46è Premi d'Honor de les lletres catalanes. El cantautor ha començat el seu discurs fent referència a una foto de 1962 on sortien, "casualment i anecdòtica, quatre futurs Premis d'Honor, Josep Maria Espinàs, Joan Fuster, Joan Francesc Mira i servidor". Des de llavors, ha explicat que el seu prestigi "ha anat molt lligat a tots els territoris on es parla català, inclòs el lapao, però també a cultures i públics que s'han interessat per la meva petita obra, fins i tot a Madrid, tot i la nul·la presència del català als mitjans públics i privats".

Després de recordar la importància de Joan Fuster en la seva obra i de confessar una vegada més que encara el troba a faltar, Raimon també ha tingut paraules d'homenatge a Manuel Vázquez Montalbán.

"Jo no sóc dels meus, quan els meus volen que siga com ells voldrien i no com saben que sóc", ha continuat Raimon abans d'elogiar els companys de generació que s'han dedicat, des de la Nova Cançó, a la música i la poesia feta als Països Catalans. "Són un fenomen poeticomusical, com si hagués tingut un estat propi, però sense tenir-lo", ha dit, abans de referir-se a músics, escriptors i artistes que han enfortit la cultura. "Jo sóc d'eixe mon, parafrasejant a la senyora Aguirre, i vull compartir el premi amb els que són d'eixe món", ha conclòs, referint-se a tots aquells que han lluitat "a favor de la cultura catalana".

Contra la nit i la por

Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, ha destacat en el parlament inicial la contribució del cantautor: "Raimon és un nom universal de la cultura catalana d'avui, un català de València, i del món, que sentim nostre tots els que parlem la llengua d'Ausiàs March, a la qual el nostre premiat va donar ales noves amb respecte i amor, amb una intensa passió per cada mot i cada pausa". Casals ha dit que "som de la nació que Raimon canta i musica, de la nació que –en les seves paraules– ve d'un silenci antic i molt llarg".

La presidenta d'Òmnium ha recordat els primers passos musicals en ple "règim de tristesa i terror". Ha dit que "'Al vent' serà sempre un crit contra la nit i la por". Gràcies a la seva "contribució poderosa", ha recordat, "ara som plens d'esperança i de serena obstinació per conquerir democràticament un futur sense amenaces". Òmnium ha decidit atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a "un músic, a un poeta, a un intèrpret i a un ciutadà compromès" que compleix amb els tres lemes de l'entitat, "llengua, cultura i país".

Després del discurs de Casals, la Coral Sant Jordi ha interpretat d''Un temps, d'un país'. Ivan Benet i Marta Marco han recitat dos textos de Raimon: Marco s'ha ocupat, entre d'altres, de 'Contra la por' i 'Inici de càntic en el temple', molt aplaudits, i Benet, de 'Quan jo vaig nàixer', una de les lletres més estimades del repertori del de Xàtiva. Toni Xuclà i Gemma Humet han interpretat una petita part del repertori més emblemàtic del cantautor: 'He passejat per València, sol', les emocionants 'Parlant-me de tu' i 'Treballaré el teu cos', 'Jo vinc d'un silenci', carregada de força tel·lúrica. Abans de donar pas al poeta i dietarista Enric Sòria, glossador de la figura de Raimon, la Coral Sant Jordi ha interpretat 'Al vent'.

L'emoció i força del cantautor

Sòria ha començat recordant la infantesa de postguerra de Raimon, durant els quals la seva llengua havia quedat "extingida". Poc abans de l'any 60 va relacionar-se amb Fuster, Alfaro i tants altres que defensaven la cultura catalana, i va començar a cantar cançons "amb emoció, que sacsejaven els oients". Des de llavors, Raimon ha enregistrat uns 50 discos -dues integrals que revisen la seva obra-, també "innombrables recitals". La repercussió "enorme" de la seva veu ha permès que la "llengua catalana s'escoltés molt més enllà del que es podia esperar". Sòria ha destacat la "riquesa i polifacetisme" de la producció de Raimon: "a més de la cançó protesta, destaquen les seves cançons d'amor, les elegíaques, les iròniques i les versions de poetes com Ausiàs March i Salvador Espriu".

Des de l'any 1969, el Premi d'Honor ha distingit escriptors com Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Joan Oliver, Miquel Martí i Pol, Feliu Formosa, Montserrat Abelló i Jaume Cabré, historiadors com Miquel Batllori, Josep Benet i Josep Termes i lingüistes com Joan Coromines, Antoni M. Badia i Margarit i Joan Solà.

Més continguts de