Troben un cofre amb monedes d'or i una arracada de l'època de les croades

El tresor va ser amagat cap al 1100, quan els croats van conquerir Cesarea, a la costa d'Israel

Un equip d’arqueòlegs ha localitzat un cofre amb monedes d’or i una arracada d’uns 900 anys d’antiguitat a la ciutat de Cesarea, a la costa israeliana. "El cofre és el testimoni silenciós d’un dels esdeveniments més dramàtics de la història de Cesarea: la violenta conquesta de la ciutat durant les croades. Algú va amagar la seva fortuna esperant recuperar-la però mai hi va poder tornar i endur-se-la", assegura l’arqueòleg i codirector de l’excavació, Peter Guendelman.

El tresor, segons ha assegurat l’Autoritat d’Antiguitats d’Israel (AAI), consisteix en un cofre de bronze que conté 24 monedes d’or i una arracada del mateix metall, i va ser desenterrat fa poc al Parc Nacional de Cesarea. Estava amagat entre dues pedres al costat d’un pou situat en una casa d’un lloc habitat fa més d’un mil·lenni.

Massacrats o venuts com a esclaus

"Les monedes són del segle XI i probablement estan relacionades amb la croada contra la ciutat de l’any 1101", ha assegurat el també codirector del projecte, Mohamed Hatar. L’ocupació de la ciutat la van du a terme els homes del Sant Sepulcre, un orde nascut a Jerusalem el 1099. Aquest orde tenia un caràcter militar i religiós i no es va limitar a protegir el Sant Sepulcre i regnar a Jerusalem, sinó que també va participar en nombroses batalles contra els musulmans. Segons els arqueòlegs, la conquesta de Cesarea, que va encapçalar Balduí I, germà de Godofreu i rei de Jerusalem (1100-1118), és un dels episodis més dramàtics de la ciutat perquè la majoria dels seus habitants van ser massacrats. Al mateix lloc s’havien trobat als anys 60 i 90 dos tresors més que es poden veure al Museu d’Israel. "És raonable pensar que el propietari del tresor i la seva família o bé van morir durant la massacre o els van vendre com a esclaus i, per tant, no van poder recuperar el seu or", destaquen els arqueòlegs.

La zona de les excavacions, en què la Fundació Rothschild ha invertit més de 35 milions d’euros, forma part d’un complex construït per Herodes fa més de 2.000 anys com a tribut a l’emperador August. Segons els experts, les monedes localitzades no circulaven localment i podrien estar relacionades amb el comerç entre Cesarea i Constantinoble. "Una o dues d’aquestes monedes equivalien al salari anual d’un granger i, per tant, el propietari devia ser una persona molt adinerada o es relacionava amb el comerç", asseguren els arqueòlegs.

Més continguts de