"No pagarem per tenir coses, sinó per accedir-hi"

BarcelonaEls arquitectes Marta Peris i José Manuel Toral (Peris + Toral) continuen triomfant amb el seu bloc de 85 habitatges de fusta impulsat per l'IMPSOL a Cornellà de Llobregat, ara batejat com a Modulus Matrix. Després de rebre guardons com el premi d’Arquitectura 2021 del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) i de ser finalistes del premi Mies van der Rohe, fa pocs dies van rebre el Premi Internacional que atorga el Royal Institute of British Architects (RIBA), pel seu "enfocament innovador de l'habitatge social" i per respondre "a les demandes canviants dels grups socials". "És un reconeixement a molts anys de treballar en l'habitatge i en noves maneres d'habitar que s'adaptin més al segle XXI, valida tota una línia d'investigació", afirma José Manuel Toral. "Sobretot crec que ens dona més autoritat —diu Marta Peris—. Ens agrada pensar que els premis ens serveixen per obrir més portes, per anar més lluny en els projectes següents", subratlla Peris.

Modulus Matrix és fruit de l'afany de Peris + Toral per fer uns habitatges més democràtics i flexibles, sense passadissos i sense jerarquies en les habitacions. Així mateix, la cuina acostuma a estar oberta al centre, per evitar caure en estereotips de gènere. Concretament, les habitacions d'aquest bloc tenen totes la mateixa mida. "Aquesta igualtat fa que l'habitació dels pares no sigui més gran que la dels fills. L'equilibri dels espais també t'ajuda que siguin flexibles", diu Toral.

La recerca sobre l'habitatge s'ha convertit en la punta de llança de Peris+Toral. "Hem evolucionat nosaltres i ha evolucionat la situació", diu Toral. "La crisi del 2008 va marcar una gran diferència —afegeix—. El bloc que vam fer a Can Caralleu va coincidir amb l'esclat de la crisi, que va durar deu anys. En aquell moment es va parar tot, no només nosaltres, sinó també els promotors, i va fer replantejar la manera en què feien les coses. Per sort, van perdre una certa inèrcia i estan més oberts a noves solucions. Abans de la crisi ens havíem presentat a concursos amb una planta similar al Modulus Matrix, però no guanyàvem".

Per la seva banda, Peris posa en relleu el fil conductor de la seva trajectòria: "Les primeres tipologies que fèiem eren d'habitatges molt petits, per la qual cosa no ens plantejàvem la desjerarquització radical que hi ha a Modulus Matrix, però sí que ja hi havia idees com la continuïtat, la interconnexió, les habitacions comunicants, com les anomenem nosaltres. I en la nostra manera de projectar hi ha sempre l'afany per aconseguir que la casa sembli més gran del que és, que l'habitant percebi l'espai més gran del que és". Quan han treballat amb habitatges més grans, han pogut incorporar la desjerarquització. "Hi ha una investigació constant", subratlla l'arquitecta.

Sabrem viure en habitatges innovadors?

Actualment, Peris + Toral treballen en el projecte d'un bloc per a gent gran a la Via Augusta. La idea és que els habitants tindran un espai privat de 30 m² per poder-ne tenir un de compartit més gran, de 50 m² per a cada cinc unitats. Estem preparats per viure amb tantes innovacions? "Hi ha més obertura, no en tinc cap dubte", assegura Toral. "També és un tema generacional, els joves ja ho fan en tot. Tenen molt clar que en el fons ja no pagarem per tenir coses, sinó per accedir-hi. El tema és que, en comptes dels problemes, hem de compartir els somnis. La gent creu que quan comparteixes, l'únic que estàs fent és compartir els problemes", diu Toral.

"No es tracta només de compartir perquè no puguem tenir el nostre espai privatiu —afegeix—. Crec que la societat necessita compartir més per millorar problemes com la soledat, que és un dels temes que tenim amb la gent gran. Cada vegada tenim més habitatges unipersonals, i hi ha un envelliment de la població, amb la qual cosa, si volem donar resposta a aquestes demandes que té la societat, compartir és la manera més bona. Al final, si la solució serà fer cada vegada més petita la unitat privativa, es perd qualitat".

La durabilitat dels edificis innovadors

Un altre tema que aquests edificis innovadors posen damunt la taula és quin manteniment se'ls haurà de fer, si serà més que els edificis convencionals, o diferent. "El repte és no fer-ho malament. Treballem molt amb els nostres col·laboradors per estar segurs que no estem assumint cap risc innecessari. En principi, no hi ha una gran diferència en el manteniment dels edificis convencionals, els pensem igualment a 100 anys". Els detractors, quan estan davant aquestes noves formes d'habitatges, es posen les mans al cap i reclamen el llegat fundacional de grans noms com Coderch. "Potser Coderch no tant, però si parlem de Francesc Mitjans, veiem que la seva manera de treballar també té a veure amb els murs de càrrega i la modularitat, i hi ha una lògica constructiva que era molt més clara que la que es va produir anys després. Per a tots aquests arquitectes dels anys seixanta, que clarament eren arquitectes de l'habitatge, l'evolució constructiva era molt important; és molt evident en Mitjans o en Moragas", diu Toral.

"A partir de la Transició va haver-hi un moment en què s'havia de refer el país, i s'havien de reinventar totes les institucions. Va haver-hi un moment molt productiu, però en un cert moment es va abandonar una mica l'habitatge i crec que aquella urgència també va fer que totes les tècniques constructives van ser totes molt iguals, com el sistema de Dom-ino de pilars i lloses", explica Toral, que assegura que la manera com s'adapten a la tècnica de la fusta no és "gaire diferent" a la del maó.