Àngel Jové i Pere Portabella, caps de cartell del Museu Tàpies per al 2026

BarcelonaÀngel Jové (1940-2023) va ser un gran artista i molt polifacètic: un dels autors de la primera obra de videoart de l'Estat, Primera mort, va col·laborar amb Bigas Luna en pel·lícules com Bilbao i Caniche i va dissenyar objectes com la làmpada Babel. A més, va fer desenes de portades per a les editorials Lumen i, sobretot, Anagrama. Jové podria haver viscut de rendes, però va continuar escrivint i creant incansablement a l'estudi. Els seus seguidors i el públic que encara no el coneix estan de sort: dos anys després de la seva mort, el Museu Tàpies exposarà el seu llegat amb una gran mostra comissariada per la prestigiosa historiadora de l'art Maria Josep Balsach, companya de l'artista. Serà un dels plats forts de la programació del museu per al 2026 i una de les exposicions de l'any a Barcelona. "Àngel Jové va ser un artista molt fort, però també molt sensible", afirma la directora del Museu Tàpies, Imma Prieto. "Va fer algunes exposicions molt concretes i per amistat, però el món de l'art no li interessava, trobava que esquinçava la seva concentració. Quan va haver de triar entre el món de l'art i crear, va triar crear".

L'exposició portarà per títol Àngel Jové. De intactum (del 19 de març al 27 de setembre) i ocuparà dues de les tres plantes del museu. Jové, que també és conegut per ser el coautor del logo de Zeleste, juntament amb Silvia Gubern, va començar a recollir-se cap als anys 90. Des d'aleshores, va exposar esporàdicament. "Jové va abordar les temàtiques de la pobresa, la postguerra i la memòria. La postguerra espanyola i el franquisme queden molt palesos en la seva feina, però a partir d'una metamorfosi poètica", diu Prieto. "Va reflexionar sobre aquells espais més íntims de l'ésser humà quan viu en condicions de duresa, fragilitat i manca de llibertat. Aquí apareix un ésser humà que apel·la a un infinit des d'espais melancòlics", subratlla. A més dels seus dibuixos, pintures i escultures (algunes fetes amb filferros i plats buits), la mostra recuperarà pel·lícules dels anys 60 i 70.

Jové va crear el vídeo Primera mort juntament amb Silvia Gubern, Jordi Galí i Antoni Llena, que formaven el Grup del Maduixer, "totalment trencador respecte de Tàpies", diu Prieto. No van voler formar part del Grup de Treball, el col·lectiu conceptual al qual Tàpies es va enfrontar el 1973 amb un article crític a La Vanguardia. Entre els creadors del Grup de Treball hi havia el cineasta Pere Portabella, a qui el museu dedicarà una altra de les exposicions de l'any, Tàpies, Portabella. Política de l'amistat (del 29 de setembre del 2026 al febrer del 2027). Inclourà quatre obres de Tàpies de la col·lecció de Portabella, algunes d'inèdites, i serà una de les activitats del centenari del cineasta.

La relació entre els dos creadors era anterior a la polèmica sobre els conceptuals; el 1967 Tàpies havia fet el cartell del curtmetratge de Portabella No compteu amb els dits (1967). "El que pretenem en aquesta exposició és activar un espai d'interpel·lació directa amb la ciutadania per plantejar-nos què està passant avui amb la crítica –explica Prieto–. En contra del que alguns poden pensar, la crítica entre Tàpies i Portabella és un espai de diàleg i d'amistat profunda", diu Prieto.

El Tàpies dels anys 50

La programació inclourà una altra exposició sobre Tàpies, Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur (del 12 de febrer al 6 de setembre del 2026), sobre quatre exposicions que va fer Tàpies durant els anys 50 a les Galeries Laietanes, la sala Gaspar i la galeria Stadler de París. Va ser llavors que Tàpies va començar a mostrar els seus treballs públicament i que va pensar en com havia de fer-ho. Per recollir les seves reflexions, es reproduirà algun d'aquells espais que van marcar la percepció de les obres, perquè podien estar pintats de negre o revestits amb cortines.

Hi haurà dues exposicions dedicades a dones artistes: Cristina Lucas. E-conmotion (del setembre del 2026 al febrer del 2027) projectarà una pel·lícula amb imatges d'arxiu sobre les successives revolucions industrials i el seu impacte des d'una perspectiva de classe, històrica, política i ambiental. La mostra tindrà un accent olfactiu específic per cada època, amb obres fetes amb carbó, petroli, electricitat i big data.

L'altra artista serà la sud-africana Penny Siopis (1953), que exposarà del 22 d'octubre del 2026 al març del 2027. "En la seva obra es percep que no va viure la repressió de la població negra, però va ser tractada com una blanca de segona per ser d'origen grec i filla de flequer", diu Prieto. La mostra exposarà objectes que l'artista va recollir en manifestacions a favor dels drets humans com pamflets i trossos de gorra cremats, acompanyats d'una descripció arxivística. I en una altra part, de caràcter més plàstic, hi haurà collages fets amb aquests objectes, pintures i pel·lícules. "Les seves pintures són meravelloses, molt expressives, però també tenen aquest punt de dolor i fragilitat, i mostren com els feixismes i les polítiques neoliberals estan als antípodes de qualsevol espai on puguem parlar d'igualtat de drets humans", diu la directora del museu.