Cultura 10/03/2019

10 artistes per seguir

D’una desena de les galeries barcelonines més marcadament contemporànies seleccionem deu artistes que val la pena tenir en compte

6 min
Hugo Fontela

BarcelonaRepassem la trajectòria i l’obra d’uns creadors que es mouen en el mercat global, que exposen arreu del món i que tenen obra en col·leccions públiques i privades nacionals i estrangeres. Des de l’art més crític fins a l’art més conceptual, tots els artistes conflueixen en interpretar el present a partir del seu sedàs, des de la llibertat i la radicalitat.

JAN MONCLÚS

Una nova generació de pintors

Jan Monclús

Jan Monclús (Lleida, 1987) és dels artistes més joves de la Galeria etHALL i la setmana que ve obrirà una mostra individual a la madrilenya Twin Gallery. “És una punta de llança dels pintors de la seva generació, que és molt àmplia i rica”, diu el director de la galeria, Jorge Bravo. Jan Monclús ironitza sovint sobre les vicissituds i els esforços per accedir al món professional. “Soc conscient que en pintura s’ha fet tot, i m’interessa endinsar-m’hi amb aquesta certesa gairebé absoluta”, diu l’artista. “Penso que la pintura només té sentit quan es mira i es qüestiona ella mateixa”, subratlla.

MÒNICA PLANES

Debat i joc a l’espai públic

Mònica Planes

La trajectòria de Mònica Planes (Barcelona, 1992) ha arrencat amb força: “Tot just acaba de començar però ja ha captat l’interès de col·leccionistes i referents del sector artístic”, afirma la directora de la Galeria Àngels Barcelona, Gabriela Moragas. A més de ser una de les artistes d’aquesta galeria a la passada edició d’Arco, Planes va ser la més jove entre els seleccionats per al premi Alhambra i ha rebut una de les beques de l’Injuve d’aquest any. “La Mònica aporta noves idees al debat sobre l’espai públic i l’arquitectura, parla dels paisatges que ens envolten amb un llenguatge directe i juganer”, subratlla Moragas. Els projectes de Planes es caracteritzen per l’ambició i perquè de manera constant investiga amb noves disciplines i tècniques artístiques. “Faig objectes que expliquen l’experiència dels espais que habito. Si narrar consisteix en ordenar una experiència en un temps lineal i contenir-la en un principi i un final, amb els objectes explico però no narro”, diu la mateixa artista.

ENRIC FARRÉS DURAN

L’artista com a ‘flâneur’

Enric Farrés

Nogueras Blanchard va tancar fa un mes la primera exposició d’Enric Farrés Duran (Barcelona, 1983) fora de Barcelona, després de la que li van dedicar a l’Hospitalet: “Ens interessa molt que reflexioni sobre els temes de l’art, que sigui metalingüístic”. També que estigui lligat al context. Un altre tret destacat és que Farrés prové del món de la filosofia: “Genera molt de discurs sobre l’art com si fos un flâneur ”. L’obra que il·lustra aquest perfil forma part d’una sèrie d’antigues taules de la Facultat de Belles Arts de la UB que l’artista va convertir en obres d’art capgirant-les.

HUGO FONTELA

El laberint de la creació pictòrica

Hugo Fontela

Com diu el mateix Hugo Fontela (Graco, Astúries, 1986), un dels artistes més joves de la Galeria Marlborough, la realització de les seves obres està provocada “pel descobriment d’una imatge o un lloc” que el “captiva i emociona”. “El que capta la meva atenció gairebé sempre és un paisatge”, explica. Després, segueix treballant aquest motiu fins que aconsegueix una “estranyesa” respecte a la troballa que li permet traslladar-la a la pintura. “Necessito que hi hagi un escenari especial, un espai que existeix en la meva ment i que finalment trasllado a la pintura”, conlou Fontela.

ANA GARCIA-PINEDA

Multidisciplinària en consolidació

Ana Garcia-Pineda

Per a la galerista Rocío Santa Cruz, Ana Garcia-Pineda (Sabadell, 1982) és “una de les artistes multidisciplinàries de l’escena contemporània”. L’artista participa en una exposició col·lectiva a La Casa Encendida com a guanyadora d’un dels premis Generaciones que concedeix la Fundació Montemadrid. “Per als col·leccionistes d’ara l’obra de Garcia-Pineda és una oportunitat perfecta, perquè està passant de ser una artista emergent a fer-se un lloc a les files de l’art contemporani nacional i internacional”, subratlla la galerista, que tornarà a exposar Garcia-Pineda en els pròxims mesos.

NÚRIA GÜELL

Art crític i desmaterialitzat

Núria Güell

Tot i que és “difícil de trobar al mercat”, l’artista seleccionada a la Galeria ADN és Núria Güell (Vidreres, 1981). El públic interessat en la seva obra, que té una forta càrrega crítica, ha d’anar a aquesta galeria i seguir-la en els museus nacionals i internacionals en què desenvolupa els seus projectes, amb els quals sovint revela el mal funcionament de les institucions. A Negre sobre blanc va contribuir a crear una cooperativa de treballadors, que van fer el càtering d’una inauguració al Macba. Sí que arriben al mercat treballs com el vídeo De putas, sobre la prostitució vista per diverses prostitutes.

MERCEDES MANGRANÉ

L’artifici del consumisme

Mercedes Mangrané

Com a artista emergent de la seva galeria, Ana Mas ha seleccionat Mercedes Mangrané (Barcelona, 1988). Amb els seus projectes, desenvolupats en els àmbits de la pintura, la instal·lació i el vídeo, l’artista explora “els mecanismes de control de la societat contemporània, els llocs comuns constituïts pels nous paisatges de l’oci i l’artifici naturalitzat de la vida de consum”. Mercedes Mangrané té en cartell una exposició individual a l’Espai Rizoma de Celrà fins al 16 de març i a l’abril participarà en una exposició col·lectiva a la galeria valenciana Luis Adelantado.

PATRICIA DAUDER

Procés i contemplació