L’Arts Santa Mònica serà “un altaveu de l’excel·lència” del país

La futura línia del centre donarà visibilitat a iniciatives d’arreu del territori com les de Mal Pelo, La Fura i El Bulli

L’exposició dels RCR és un bosc fet de tires de paper japonès.
A.r.t.
31/07/2019
3 min

La mostra del despatx RCR que es pot veure a l’Arts Santa Mònica va més enllà d’una exposició i marcarà el futur del centre com una plataforma on donar visibilitat a l’excel·lència creativa d’arreu del país, tan pública com privada. “Ha de ser una línia del centre”, afirma Àngels Ponsa, directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques del departament de Cultura. La voluntat del departament és que es doni visibilitat a “totes les disciplines”. D’aquesta manera hi tindrien cabuda, a més dels RCR i el seu projecte de La Vila, altres entitats com El Bulli Foundation, de Ferran Adrià; el centre de creació de la companyia Mal Pelo, L’Animal a l’Esquena; la Fundació Èpica, de La Fura dels Baus, i el festival Eufònic, que se celebra a Sant Carles de la Ràpita. Àngels Ponsa no vol avançar cap dels noms que succeiran les exposicions que avui hi ha en cartell, entre les quals una del cineasta Isaki Lacuesta i una altra del fotògraf Joan Fontcuberta.

Una de les raons per fer explícit aquest gir del centre és donar més espai a la ciutat a iniciatives de fora de la capital catalana. “Volem que l’Arts Santa Mònica sigui la plataforma de projectes que potser no vindrien a Barcelona”, subratlla Ponsa. L’Arts Santa Mònica no té director des que Cultura va cessar Jaume Reus el setembre del 2017, i una de les possibilitats que es van estudiar va ser ubicar-hi primer el Centre Nacional de Fotografia i, després, el Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya. Tot i així, durant aquest temps el centre ha seguit en funcionament i ha acollit els projectes que s’hi han adreçat.

La decisió de Cultura de potenciar els creadors del territori a l’Arts Santa Mònica no és incompatible amb altres línies d’actuació, i actualment es treballa en les bases del concurs per a la direcció del centre, que es publicaran a la tardor, assegura Ponsa. La presència de creadors i iniciatives del territori dependrà “de la proposta guanyadora del concurs” però serà ineludible perquè Cultura la vol incloure en el “programa marc”, segons la directora general.

La trajectòria de l’Arts Santa Mònica en els últims anys no ha sigut senzilla malgrat que té una ubicació privilegiada, al final de la Rambla, un fet que podria ser un imant per als visitants. L’anterior director, Vicenç Altaió, va ser destituït el 2013 pel conseller Ferran Mascarell, després de cinc anys i d’haver patit els estralls de la crisi econòmica. Pocs mesos més tard no va quallar un projecte de la periodista Bibiana Ballbè concebut per donar visibilitat als joves creadors del país. Conxita Oliver va assumir una direcció transitòria fins a l’etapa de Jaume Reus, que al ser destituït va acusar Cultura de tenir polítiques erràtiques per a l’equipament. L’últim moviment de la conselleria de Mariàngela Vilallonga, tot just fa quinze dies, ha sigut posar el centre sota el paraigua de l’Institut Català de les Empreses Culturals, moviment que tampoc lliga amb el nou ús que ara es planteja.

Segons Ponsa, la qualitat dels treballs dels RCR, d’Isaki Lacuesta i de Joan Fontcuberta i el fet que coincideixin en la programació, han de servir per posar el llistó del futur del centre: “Hem de posicionar el Santa Mònica al nivell que li correspon tant en el camp de l’exhibició com en el de la producció”, conclou.

stats