La nova era de la Barcelona Gipsy balKan Orchestra
La formació actua aquest diumenge al Palau de la Música, dins del Festival Tradicionàrius
Barcelona“Portem tant de temps sense tocar que ja no podem més”, diu Ivan Kovačević, el contrabaixista de la Barcelona Gipsy balKan Orchestra (BGKO). L’entusiasme és comprensible. Aquest diumenge actuen al Palau de la Música (20 h), dins del Festival Tradicionàrius. Serà la presentació de gala del disc Nova era (Satélite K), el primer amb la cantant siciliana Margherita Abita, i una manera de començar a oblidar un 2020 que es va estroncar fa una mica més d’un any, quan la pandèmia ja feia forat al nord d’Itàlia. “L’últim concert va ser a Venècia el 23 de febrer de l’any passat, i després ens van cancel·lar els de Milà i Trieste. Vam tornar a casa tristos perquè ens havien cancel·lat dos concerts. Ni sospitàvem tot el que passaria després”, recorda Kovačević, que també forma part dels Mambo Jambo.
2020 havia de ser un gran any per a la BGKO, una banda amb centre d’operacions a Barcelona i lliurada a les músiques populars europees, concretament a l’inesgotable fons d’armari balcànic. Tenien actuacions a la Xina, Corea, Rússia, Alemanya, el Canadà, Nova York, Abu Dhabi, Istanbul... i l’empenta afegida d’iniciar un nou periple després de la marxa de la vocalista Sandra Sangiao l’octubre de 2019. Tot tornava a començar amb Margherita Abita, la cantant de l’Orquestra Basarab. “La vam conèixer en una jam. Fa tres anys que viu a Barcelona –explica Kovačević–, però quan ella vivia a Milà tenia un grup amb el qual havia versionat una cançó nostra, Del Ebro al Danubio”. Aquesta cançó, l’emblema de la BGKO, és l’única que la formació manté en el repertori, perquè amb l’arribada d’Abita van aprofitar per fer “tabula rasa i renovar tant les cançons cantades com les instrumentals”.
La reina dels gitanos
Amb la nova cantant han arribat peces com Kalejaca jaca, una rumba macedònia amb la qual homenatgen "la més gran": Esma Redžepova (1943-2016), una de les referències constants de la BGKO. Redžepova, “la reina de la música dels gitanos de Macedònia, de tots el Balcans, de fet”, com diu Kovačević, va ser testimoni del primer concert de la BGKO. “Va ser el 2012 al Parc de la Ciutadella, i nosaltres tocàvem abans que ella –explica Kovačević–. La nit anterior jo havia acabat a urgències perquè en un concert dels Mambo Jambo a l’Apolo vaig fer un mal gest amb el genoll i van haver d’enguixar-me la cama. Per tant, no podia anar al concert de la Ciutadella, però al final em van venir a buscar i vaig poder tocar”. I va ser allà, al backstage, on Kovačević va tenir una mena d’epifania: “Va ser com la primera vegada que vaig veure Paco de Lucía: Esma tenia aquella aura!”. Així que, vuit anys després, que Abita proposés fer Kalejaca jaca era com tancar el cercle.
El llegat de Redžepova és només un dels bagatges que remena la BGKO a Nova era, un disc on conflueixen diferents tradicions musicals que són interpretades des del present amb alegria i melancolia alhora, tal com mana l’esperit balcànic. “És increïble tot el que passa en una zona tan petita com els Balcans, que pots travessar-la en sis hores. Hi ha una riquesa musical infinita. És or. Jo mateix vinc dels Balcans i no m'imaginava que hi havia tanta bellesa i tantes coses interessants com les que he descobert tocant amb la BGKO”, admet Kovačević.
