Bojos pel Temporada Alta

GironaEl estival Temporada Alta, que ahir va inaugurar la 24a edició, no només s’ha convertit en un esdeveniment de referència i ha obtingut el reconeixement del sector teatral, el públic i la premsa especialitzada, sinó que també ha contribuït a sofisticar els hàbits culturals dels gironins. “Els espectadors cada vegada tenen un paper més important”, subratlla Salvador Sunyer, director artístic del festival. “Estan més formats i hi entenen més, de manera que també tenen dret a dir què pensen i cap on volen que anem”, afegeix. Segons ell, “es tracta d’anar pujant esglaons i millorar tant la programació com la relació amb el públic, que cada cop és més exigent”. Posa l’exemple del Cercle Ciutat del Teatre, format per empresaris gironins que van proposar que aquesta edició s’iniciés amb un espectacle de carrer amb el foc com a protagonista. “El públic ha crescut amb el festival. És força entès i ha vist molt teatre. Fa deu anys ningú no hauria assistit a espectacles en alemany, rus o lituà, però ara en tenen l’hàbit”, apunta Sunyer. Al seu parer, a banda de valorar la potent programació internacional, els espectadors estan “més oberts a experimentar, a córrer el risc que suposen les obres de creació”.

“Si no m’afanyo, les entrades s’exhaureixen”

Acostumada a moure’s entre bonítols i calamars, envoltada de llobarros, gambes i escamarlans, la peixatera gironina Roser Camps va descobrir fa molts anys que el teatre, i sobretot la comèdia, li proporcionava una magnífica oportunitat per evadir-se de les cabòries quotidianes. “M’encanta la comunicació que s’estableix amb els actors, la sensació que, d’alguna manera, participo en la representació mentre ric i m’emociono”, explica. Al principi anava molt a Barcelona i, malgrat que continua fent-ho, l’eclosió del Temporada Alta ha multiplicat les seves opcions de gaudir d’espectacles teatrals ben a prop de casa seva. “El festival ha crescut molt i hi ha moltes possibilitats de triar”, destaca. Tot i això, sovint té problemes per trobar entrades. “No tinc internet i quan m’assabento pel diari que fan una obra que m’agrada, corro al Teatre Municipal o a l’Auditori, però quasi sempre estan exhaurides”, lamenta. També confessa que no suporta les obres subtitulades, “ni tampoc les argentines”.

“Si pogués aniria a veure totes les obres”

El figuerenc Xavi Cairó, administratiu en un despatx jurídic, ha trobat en el Temporada Alta un filó extraordinari per a qualsevol apassionat del teatre. “Si pogués aniria a veure totes les obres, però acabaria desequilibrant el meu pressupost”, admet. El seu entusiasme per l’art escènic ha anat creixent amb els anys. “Al principi anava a veure un parell o tres d’obres, però en la passada edició ja em vaig enfilar fins a les disset”, explica. El punt d’inflexió, compartit amb la seva dona, es va produir fa uns anys, quan van inscriure’s a un curs d’anàlisi teatral ofert per la UdG en col·laboració amb El Galliner. “Assistir-hi ens va ajudar a viure el teatre d’una altra manera, a fixar-nos en detalls, com l’escenografia i la il·luminació, que enriqueixen molt la nostra visió”, assenyala. Ara estan apuntats al Club Ciutat del Teatre i fins i tot assisteixen a assajos generals. “Ens agrada sobretot el teatre contemporani; som fans de la companyia Baró d’Evel, hem vist totes les seves obres”.

“És fantàstic veure el festival des de dins”

Marta Angelats, tècnica de joventut, viu a Vilablareix i des de fa un parell d’anys coordina els voluntaris del Temporada Alta. “Al principi era una espectadora més, fins que un dia vaig rebre un correu en què em proposaven que em fes voluntària. Em va fer gràcia i vaig decidir provar-ho”, recorda. L’experiència va durar quatre anys, durant els quals, gràcies al seu perfil polivalent, va fer una mica de tot. “Pots ser voluntari en espais o en comunicació, i jo alternava les dues coses. Acompanyar el públic; assistir la companyia en el que pugui necessitar, com per exemple anar a buscar una planxa si cal planxar una camisa; facilitar la feina als periodistes... Veure el festival des de dins és fantàstic, i la millor prova és que molts voluntaris repeteixen”, apunta. Actualment continua veient totes les obres que pot i coordina el calendari dels disset voluntaris d’espectacles i producció i els set de comunicació. “La nostra feina és molt important, dóna un valor afegit al Temporada Alta”, remarca.

“Tenir un festival d’aquesta dimensió és brutal”

L’empresari gironí Jan Andreu, vinculat al negoci dels concessionaris d’automoció, és un gran aficionat al teatre i encara més al festival Temporada Alta, del qual és mecenes des de fa uns quants anys. En aquesta edició, per exemple, a través de la Fundació La Ciutat Invisible patrocina l’actuació de Sílvia Pérez Cruz i el musical 73 raons per deixar-te, coproduït per Focus i Bitò Produccions. “Em sembla brutal que Girona i Salt tinguin un festival d’aquesta dimensió i amb una programació d’aquesta qualitat. L’oferta és molt atractiva i em fa l’efecte que tothom pot trobar-hi algun espectacle que li agradi”, diu. Fidel a la seva línia de promoció de Temporada Alta, el Grup Andreu ofereix als seus clients un descompte del 15% en la gran majoria d’espectacles del festival. “Els meus gustos són molt variats i intento anar a veure tot el que puc. Aquest any no serà una excepció; em fa molta il·lusió, per exemple, la Cerimònia de foc de Carabosse, un espectacle obert a tothom”, explica Andreu.

“Trobar entrades és un drama”

La Carme, la Caterina, la Clara, la Fina i l’Imma tenen muntada una veritable enginyeria per tenir, ja al setembre, totes les entrades del Temporada Alta. Els va venir la fal·lera fa cinc anys, quan es va celebrar el I Torneig de Dramatúrgia. No s’ho volien perdre, i per a això calia ser les primeres. Des de llavors, cada any a l’estiu, quan els arriba el programa del festival, se l’estudien i es posen d’acord sobre quines obres els interessen. El dia clau és quan es posen a la venda. I cal una paciència infinita. “Trobar entrades és un drama. Hi vas a primera hora i després de dues hores de cua t’has de quedar entrades lluny de l’escenari. És increïble. Sempre tenim la sensació que hi ha molta gent que ja les ha comprades (o els hi han regalat) abans que es posin a la venda”, explica la Carme. El grup evita comprar les entrades per internet perquè moltes vegades el programa es col·lapsa i també per evitar pagar la comissió bancària. A més, fins ara no entrava el descompte de les biblioteques per la web. “Si algú ha de cobrar, que ho facin els actors, no La Caixa. Entre això i l’IVA ja n’hi ha prou”, diuen. Aquest any aniran a totes les cites del Torneig i a cinc obres més. Intenten escollir sempre un clàssic que fa temps que no veuen, i després provar-ho amb espectacles de format més petit, “obres de denúncia social més actuals com Está escrita en sus campos de Francisco Barreiro i Constructivo de Piero Steiner i Ernesto Collado.