Caçafantasmes

BarcelonaEn un moment de Caçafantasmes, les protagonistes fan al·lusió a un comentari masclista a la xarxa que les desqualifica com a professionals pel fet de ser dones. Els responsables del film es permeten una broma autoconscient a partir de la increïble polèmica que ha generat l’elenc femení d’aquest remake, i ho maten aquí. Perquè la nova versió d’ Els caçafantasmes no pretén aportar cap mena de comentari feminista sobre els blockbusters de Hollywood com a club reservat tradicionalment als homes. Només vol actualitzar una franquícia i demostrar que no, estimats fans, no passa res pel fet que ara les protagonistes siguin dones.

Amb la complicitat d’actrius recurrents com Melissa McCarthy i Kristen Wiig, el director Paul Feig s’està especialitzant a elaborar comèdies protagonitzades per personatges femenins que redefineixen els rols habituals en el cinema nord-americà. A La boda de la meva millor amiga va atorgar un registre més esbojarrat a la típica pel·lícula de noces, mentre que a Espies imaginava la Moneypenny de torn abandonant el pla secundari del despatx i fent la competència al clàssic agent secret en el seu terreny.

Ara atorga el protagonisme d’aquest clàssic de la comèdia d’acció dels anys 80 a un pòquer d’actrius de comèdia. A Kristen Wiig li escau com anell al dit el paper de científica amb problemes amb la carrera universitària, mentre McCarthy l’encerta amb un rol menys desbarrat que de costum. Leslie Jones aporta l’accent local en un film on Nova York és més que un escenari i Kate McKinnon, la revelació de l’any, sembla desaprofitada. La química entre les quatre i la seva interacció amb una colla de bons secundaris garanteix el correcte funcionament de l’engranatge còmic. Però l’habilitat de Feig per invertir rols tradicionals es fa notar sobretot en el paper de Chris Hemsworth, divertidíssim com el típic secretari guapo però no gaire llest que és la debilitat de les noies. El director ja havia demostrat que sap explotar la inesperada vena autoparòdica d’actors d’acció carallargs amb el Jason Statham d’ Espies.

Caçafantasmes compleix com a remake que no pretén invalidar l’original (hi ha cameos de la majoria de protagonistes de la versió del 1984), però que tampoc es limita a copiar-lo en clau femenina. El film s’encalla en la seqüència d’acció del tram final (ja passava en la primera), però ofereix grans moments com la caça del fantasma satànic al concert de metal o les trobades amb l’alcalde. I sobretot deixa clar que no hi ha res que puguin fer una colla d’homes que no puguin fer igual o millor un grup de dones. També, ser molt divertides.