CADCI: la usurpació de la memòria
El CADCI expressava la via nacional de la vindicació laboral per als treballadors del comerç
Autora de la tesi 'El CADCI. Guerra i memòria espoliada'El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) va ser fundat el març de 1903 pels dependents de Barcelona, els anomenats saltataulells, treballadors de coll blanc. El CADCI expressava la via nacional de la vindicació laboral per als treballadors del comerç, una manera d’interpretar el conflicte de classes que projectava la imatge del centre a nivell social. L’adquisició de la seu el 1913 marcà una fita per a l’entitat: s’aconseguia comprar l’edifici del número 25 de la Rambla de Santa Mònica amb les aportacions populars. Un edifici que va permetre ampliar les activitats (culturals, mutuals, educatives, esportives i sindicals), perfilar una imatge prestigiosa dins el catalanisme popular i tenir un epicentre per a les accions de reivindicació obrera i nacional. Va ser la central de la primera vaga general dels mercantils catalans el novembre de 1933. I el 6 d’octubre de 1934 era defensat per una quarantena de revolucionaris i canonejat. Des d’aquella nit fins al final de la guerra, l’edifici es va consolidar com a emblema de l’antifeixisme popular, un lloc on s’homenatjava els homes i les dones que encarnaven la defensa de les llibertats democràtiques a la rereguarda i al front.
A finals de la guerra, el CADCI tenia més de 50.000 afiliats, 11.000 dels quals estaven combatent al front. L’exèrcit franquista va confiscar el seu edifici tot just ocupar Barcelona: estava marcat com a objectiu des de feia dos anys. El 26 de gener de 1939 passava a ser quarter general de milícies de la Falange Española Tradicionalista. Un mes després, la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD) l’escorcollava i més de 180 saques amb documentació eren requisades i traslladades a Salamanca. Tot i que l’edifici es va vincular a la Falange fins al final de la dictadura, el traspàs oficial entre l’exèrcit i la Central Nacional Sindicalista no es va fer fins al 1947, moment en què es va convertir en seu de la delegació provincial del Front de Joventuts i reformat per acollir el centre de formació professional Virgen de la Merced, que s’hi mantindria fins al 1965, quan les matriculacions van desbordar la seva capacitat. Llavors va passar a ser la seu provincial de l’Obra Sindical Hogar y Arquitectura (OSH), una de les obras que el sindicat vertical preveia instal·lar-hi. El 1975 tot es va paralitzar, el dictador moria. L’oficina i la plantilla de l’OSH passaven a ser del Servei Provincial de l’Administració del Patrimoni Social Urbà.
L’estiu de 1980, Presidència rebia dues peticions, la primera demanda de restitució del CADCI reconstituït i la sol·licitud de l’Ajuntament de Barcelona per instal·lar-hi el col·legi Virgen de la Merced. Van ser desateses. L’immoble, en estat gairebé ruïnós, era transferit al ministeri de Treball que el cedí en ús a la UGT el 1986. Actualment continua adscrit al ministeri malgrat les demandes dels socis. Un no retorn que, en certa mesura, perpetua la política d’esborrament engegada pel franquisme.
