Chema Madoz a la Pedrera: humorístic, poètic i metafísic

Barcelona."Els objectes no s'esgoten, hi ha alguna cosa inefable que em convida a seguir treballant", explica Chema Madoz (Madrid, 1958) sobre com deixar de treballar amb models el va fer sortir de la crisi artística en què estava immers i va obrir un territori al qual, segons assegura el mateix autor, encara no ha acabat de "trobar els límits". Amb tot, es poden veure algunes fotografies amb persones a l'exposició que li dedica des de fa pocs dies la Pedrera, que amb aquesta mostra comença una nova etapa dins la Fundació Catalunya La Pedrera.

L'exposició, titulada Chema Madoz. Ars combinatoria , recorre la trajectòria de l'artista des dels anys 80 amb més de 70 obres. Aquesta és la segona gran mostra de l'artista a Barcelona. El 2008 la Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat va exposar els seus treballs d'entre el 2000 i el 2005. "És una de les exposicions més completes de la meva obra que s'han fet, no tant per la quantitat d'obres com per l'enfocament", reconeix Madoz sobre la tasca de la comissària, Oliva María Rubio.

Les persones van desaparèixer de la seva fotografia "perquè a penes explicaven res del que amagaven", diu l'artista, però hi ha seguit fent referència amb les formes de sabates, els colls de camisa o petits maniquís de pintura. A més de la poesia, en les obres de Madoz es poden trobar referències a temes més actuals. "Hi ha apunts de crítica social, però no de manera continuada. Algunes imatges contenen referències a la cobdícia i a les drogues, i també metàfores sobre la fragilitat de l'ésser humà, per això es poden trobar tants rellotges i trens", afegeix la comissària.

Per primera vegada, Madoz ha tret del seu estudi cinc dels objectes que ha fotografiat en alguns dels seus treballs, i que sovint construeix ell mateix, i diversos quaderns de notes. El seu procés de treball és canviant, no té una recepta fixa, "és molt intuïtiu", assenyala l'artista. Entre la idea i trobar els objectes que necessita i fotografiar-los poden passar dies, o mesos, i un mateix objecte, com els llibres, l'aigua i els insectes poden inspirar diverses obres al llarg del temps. I a vegades és un objecte d'on arrenca l'obra.

De Brossa a Espriu

Les associacions fortuïtes que es poden veure en els seus treballs semblen sorgides més de la ment d'un poeta que de la d'un artista. "Quan distancies els objectes de la seva funció original, comencen a sorgir noves possibilitats", explica Madoz. Potser per aquest alè poètic va acabar col·laborant, després d'un descobriment mutu sobtat, amb Joan Brossa. "He esperat setanta anys a trobar el meu germà", recorda Madoz que li va dir Brossa. La mostra inclou també el llibre que van fer a quatre mans, titulat Fotopoemario , i que va aparèixer després de la mort del poeta. En contra del que és habitual, Brossa va escriure els poemes del llibre a partir de la dotzena d'imatges que Madoz havia realitzat. El seu vessant literari s'ha estès a Salvador Espriu. Madoz ha seleccionat alguns dels seus treballs per il·lustrar uns haikus de l'autor de La pell de brau.